Certesa

Només se que m'aterra no poder navegar a la teua mirada
i trobar les encluses que em porten al mar tancades.

Potser perquè les he trobat massa vegades segellades,
perquè no he pogut , no he sabut o no he volgut.
Potser ja estic cansat de lluitar contra lo irrefrenable.
Potser tot passa per la meua covardia ,
perquè tot pesa molt , i sempre acava a la meua anima.
Potser no deuria haver-ho fet ,
potser no ; però no em penedisc de res,
només de la lluentor baix dels teus ulls.
Perquè fa massa temps que no veig la teua llum,
potser només quan la teua mirada anava a altres llocs,
només perquè al teu somriure mai estava jo.
Potser no em sentia part,
només un acompanyant amb qui trepitjar els camins.
Potser sempre he buscat i regirat tot per una resposta,
perquè jo la necessitava i no he pogut trobar-la,
potser estava al meu abast i no l'he vista,
perquè o mai l'he tinguda o encara es a la meua ma.
Perquè continue buscant , per tots els racons,
potser mai la sabré ;però continuaré ensumant.
Potser et perdre ; però lluitaré fins al final,
perquè ets part de la meua anima.
Potser no torne a vorer la lluna,
perquè a cada racó la lluna es diferent, o no ,
només es que la veiem des de altre angle.
Potser camines ja cap al sud ; però jo t'acompanyaré,
perquè per molt lluny que te'n vages jo sempre hi seré amb tu.
Perquè potser només se una cosa ara mateix amb certesa , i es que cada dia tinc menys monyo. La resta , només potser perquè ...

QUAN TENIA QUINZE ANYS

Quan tenia quinze anys vaig escriure un poema.
Era el temps d'estimar i jo encara era pur.
Us en podria dir gairebé tots els versos
perquè llavors encara no pensava en l'angoixa
i d'aquell temps en servo ben vius tots els records.
I ara he estimat i he sofert i sóc home,
i tinc vint-i-set anys i la veu fosca i trista
i voldria oblidar tots els versos que escric.
Mireu-me bé les mans , com una rel em lliguen.
En les paraules sóc talment inviolable
que cada mot em torna més i més solitari,
més impotent potser per creure en els prodigis.
Tinc la rel dels cabells amarada de sorra
i el vent, un vent de sal , em bufeteja el rostre.
Agonitzo de tant d'esforç per no saber-me
i és , per befa ,en la veu que visc i que agonitzo.
I , encara, sé de cert que recomençar fóra
tan inútil i absurd que en el joc hi perdria
tot el que encara em resta de d'insabut i d'autèntic,
allò que potser els altre servaran quan em perdi.

Tot el que estimo i vull es resoldrà algun dia
en un sol mot obscur i dens , inajornable;
i només jo en podré saber l'abast per sempre.

Miquel Martí i Pol

Copiant mascotes :$

He vist el bixo que ha adoptat na viruset i no he pogut resistir-ho , i he anat i m'he portat un , juga tot el que vulgues amb ell , es un cadell i només vol que algú jugue amb ell , potser un poquet ens pasa el mateix. Viru , com ha vingut de tu , l'he batejat un poquet per a tu , només espere que jugues un rato amb ell. Mil besets !!!

Mario Bros. ver. Comunista

Nota: No soc l'autor del video. No se qui l'ha fet realment (newgrounds.com? terminal71.com?), pero es genial , jo l'enllace desde http://omglmao.blogspot.com .

Com seria Mario Bros si fos comunista ??? , ací teniu una visio prou divertida. Per la resta poc a contar , com vos he dit a tots , em manquen mimos , carinyo i estic d'alló mes nyonyo. besets a tot el mon , i un record molt especial per als micos d'aigua i el cosi d'acebes.

Round Up

Trencaclosques, espiral ,cercles concentrics , i mil figures geometriques que encaixen moltes a llocs concrets. Jugue a fer aquest trencaclosques universal i sembla que les peces que poden encaixar be , comencen a moure quan ja has avançat prou en el trencaclosques com per a que tornar enrere siga dificil , molt dificl , si no imposible. De vegades , aixó si , una peça tremola un temps , i quan la envoltes , màgicament , encaixa d'una manere perfecte , així , que aquest trencaclosques , asombros , viu , de vegades fosc com una nit ennuvolada sense lluna , de vegades llampant com un matí de primavera a un jardí botànic , es un entreteniment vital , aritmetic per una banda , impulsiu per altres i iracional per la resta. Un camina per la espiral , pensant que s'allunya del centre de la mateixa , pero el centre sempre està ahí , propet , i de vegades , una sacsejadamisteriosa , et torna a camins per els que penses que ja havies transitat , i els tornes a recorrer , pero evidentment , algú t'ha canviat els ulls en un descuit i ja no veus les coses iguals ... maleïts o beneits lladres d'ulls??? , no ho se , només se que estàn ahí ... i a tu , ja t'han furtat els ulls???

Ser cansa

Faig tant de menys no fer de menys. Em fa mal el cap.

bufa , bufa el vent

El vent que corre tot el dia al meu voltant , que juga amb qualsevol cosa que troba pel camí , s'enreda a les branques del arbres i fa pessigolles a les fulles , el vent que gira per els meus genolls i puja fins a fer-me sentir volar ,el vent que m'aïlla del mon i de vegades em porta a llocs de soledat absoluta , lluny de tot , i a la vegada tan prop. Per que un pot aïllar-se voluntàriament per a no sentir el soroll del mon ;però de vegades es el mon qui t'aïlla , i et trobes al mig del no res , allà perdut , sense saber que fer , ni ven be com eixir. I tot es un so apagat , confós i llunya. Saps per que , però no saps com ni quant , saps on estàs , però no on pots trobar l'eixida. Només es qüestió d'esperar a que al girar un canto , caminant a sobre d'una esbufegada , aparega un porta , i si vols , només si vols , obrir-la i baixar de la cavalcada a lloms del vent. Però només si vols , només si vols ...

Ah , si , quasi ho oblide , no deixeu de pegar una ullada a aquest enllaç , genial , amb coses així un pensa que imaginació i tecnologia barrejades poden donar coses genials. El enllaç ... FLIP.

Aiguats

Mon Punyeta
Avui , plou , potser diluvia per moments , dia de tormenta , vent a les branques i aigua a sobre de la gespa , el monyo embolicat i ple de navegants del vent , de sediments que arrastra el corrent. El cap buit , o potser ple , amb els oïts plens de soroll i el nas batallant per extraure res respirable de tot el que passa a prop seu.Boca seca amb llengua de drap i ulls rojos i plorosos , avui fa vent , de vegades arruixa , avui estic al mig del bosc , caminant descalç entre sendes d'herba crua i banyada pels aiguats ocasionals. Avui camine , m'espolse les gotes que arriben a cobrir el meu cabell , els meus muscles i note la bategada del fred al cos , però camine , i ensume l'aire que porta mil olors de mil racons del mon , i quan tanque els ulls , viatge a tots ells a lloms de la tormenta.

Mon Punyeta

Mon Punyeta
He tornat , estic per ací de nou , i tinc certs pensaments que es poden resumir amb aquesta lletra en angles que un dia va crear en roger Waters ...

Hello.
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?

Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.

Relax.
I need some information first.
Just the basic facts:
Can you show me where it hurts?

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I cant explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.

Ok.
Just a little pinprick. [ping]
There'll be no more --aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.

Can you stand up?
I do believe its working. good.
That'll keep you going for the show.
Come on its time to go.

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.

Com acomiadament diré que intente somriure. I que vos estime , i a tu també.

Dorm que somnie

Mon Punyeta
A la foto un exemplar acavat de naixer del "Loris esbelt". (Foto: ZSL). A més de ser merünet , te una pinta d'indefensió que porta al observador a voler adoptarlo d'inmediat. De vegades m'gradaria ser com ell , agafarme al dit d'algú , i mirarlo amb eixa cara , i poder deixar que tot fluira al meu voltant. Perque jo veig en aquest menut que realment està preparat per a tot , al fons de la seua mirada es pot vore que sap cap a on va.
De vegades , i avui m'he sorpres fent-ho , recorde un estiu a Menorca. Va ser un estiu prou genial , tinc familia , molt llunyana aixó si , per l'illa i van facilitar certes coses. Vam llogar un apartament a la vora d'una caleta a Es Castells , molt prop de Maó , moltes vesprades simplement eixa de casa amb la canya de peixcar caminava 50 metres i m'asentava a la pedra , la tirava i deixava pasar el temps mirant el cel blau , el mar tranquil ,la bromera de les ones contra la pedra , l'olor a sal , el vent del mar , i els vaixells que anaven amunt i avall , mentre el sol caia a poc a poc a l'aigua. No se exactament l'edat que tindria , potser uns 9 o 10 anys , peró pense que en aquell moment , potser , vaig tindre per moments un destell al cap , una concepció de l'univers que mai he tornat a sentir , i que he de segur he olvidat. En moments com ara , que tot es un maleït encreguament de camins , que no se per on tirar , m'agradaria poder obrir la porta amb la canya a la má i caminar eixos 50 metres.

Per cert , tinc el blog complentament de banda , i potser continue així , o potser no , qui sap. Simplement que cap dels 3 lectors que tinc , si encara passeu 3 per ací , espere molt de mi.
Besets i bones nits.

Dies horribilis

Mon Punyeta
De vegades el vent bufa gelat , de costat i a més et pilla sense res d'abric , el mugrons es fiquen com a pedres , un apreta el cul tot el que pot , pero aixó no evita que tinga fred. Porte uns dies que sempre em pilla el vent amb el peu esquerre , incomode , sense capacitat per a reaccionar i clar , apretant el cul no anem a cap lloc.
Un dia perque et troves , de repent en un lloc que t'es alié , on no tens punt de repos i el més prop que tens a açó juga a tot el contrari , perque de repent la incomoditat es suprema i damunt s'et congelen les pilotes , resultat , desastre , mort per congelació.
Un altre dia , les coses no encaixen , el trencaclosques sembla no tindre cap peça que puga anar amb la que tu tens a la mà , et desesperes , pero sempre et queda la certidumbre de que es un trencaclosques i si no es avui , demà trovaras la maleïda peça. Resultat , hipotermia , pero fluixeta , de la que es cura amb un cola-cao.
El dia següent es més de tormenta repentina , et troves en mig d'un no saps que , fins i tot el vent no sap cap on va ni d'on ve i no para de canviar de direcció , i tu al mig , més que perdut , en una travesa de camins mirant cap a tots el costats amb cara de bobo i finalment tirant per on el teu nas et diu que sembla olorar a senglar rostit. Resultat , posible congelació , pot ser hi haura que amputar.
Un dia més , i torne'm a patir fred , pero per contrast , fred-calor , fred-calor , fred -calor. Resultat , el nas ple de mocs , mal menor i fins i tot somriure.
I finalment avui , matí de voltar , de pluja i fred , de carrer i oficines , i quan ja torne cap al cau , un despistat deixa el cotxe en mig d'un mal lloc , un camió passa , s'enganxa , tots parats , no pode'm moure , aprofite i deixant el coxe parat en mig del carrer puc fer una visita a un lloc proper , increible. Despres s'obliden de mi , per a plorar , i finalment dic adeu a un virus que no te nom , clavat a una nevera que be conec. Resultat , sembla que només tinc els peus un poquet gelats , no està mal , potser demà siga millor ...

Molts beset al tres , pq només tinc conciencia de vosaltres ací.I gracies per postejar Dorothy.

Nice to Know You

Mon Punyeta
I cada persona que coneixes , o millor dit que t'abeix coneixer , es un mon , no , millor un univers ignot pel que hi ha que trepitjar en cura , endinsarse amb cautela i procurar no fer massa soroll ; però es tan apasionant de vegades que entrem com elefant a caxarreria , tractem de obrir portes tancades , mirar en racons que estàn foscos per raons , que com no coneixem no done'm importancia , i fiquem de vegades el nas allà on tenim clar que no hem de fer-ho pero que no podem resistir.
Altre cas son amics de sempre , que deambulen per les nostres vides , i que un dia , una llum als seus ulls , una frase dita de manera diferent , una paraula que els fà la mirada esquiva , alló en alerta , fiquem les orelles de punta i comencem a indagar , potser es ell que realment ens ho vol dir , pero potser no es així , i pese a tot clave'm les mans a la farni a vore si dins de tot podem trovar quelcom .
Jo tinc la maledicció de vore un poquet més enlla del que deuria , i he apress , encara que no ho parega , a no obrir massa els forats , o al menys a intentar no donar a entendre el que puc haver arrivat a vore ; però de vegades , el meu esperit joganer , de xiquet menut i crüel , com tots el xiquets supose , perque mai ho faig a mal sino amb tota la inocencia , em porta a jugar cartes que maï deuria jugar , furgar on se que pot fer mal , be sempre m'en adone despres de les consequencies ... , i a sorprendre amb afirmacions que no s'esperen de mi. A qualsevol que puga llegir açó , i que jo he fet sentir així , no diré que ho sentixc , perque no tenia mala fe , només puc dir , que vos estime.
Molt besets de Nut.

Setmana en salmura

Mon Punyeta
9 dies. 9 dies , més llargs , més curts , més grans i més menuts que qualsevol altre dia de l'any. Podria escriure una agenda i pense que ho faré. Podria resumir-ho en tres linies , i potser finalment també ho faça ... nem per feina.
Dissabte : Llit , son , pasta amb tonyina , carregar piles , por a la mà , adrenalina (en exces) , sorpresa , victoria ,somriure , vos estime , corre a sopar , benicadell.
Diumenge : Llit , son , noooooooooooo , tractor , gasolina , arbres , fang , cel ras i calor , feina , calor , feina , arros al forn , més feina , no puc més , per que? , ahí , un punt , devindre temporal ...
Dilluns : Llit , dolor , café , fred , matraca , feina , esperança , feina , impaciencia , sol , gasolina , terra , fulles , oli , esperant , mala llet i dit en alt , soc més feliç ara , ja no , per que? , que passa? , que ha passat? , que va passar? , que passarà? ... el sostre es tan aprop ...
Dimarts : Botar , somriure , subtil punyeteria , no saps el que t'espera , kilos de roba , el pont , fang , al fons , pesat , calor , dolor , sona el timbal de la galera , mica de vergonya al altre costat del arbre , cel ras , samarreta de mango , fotos , tractor , 997 + terra , no puc més , vuig ... no puc ... vuig dormir.
Dimecres : Et quedes , ho se , m'en vaig , a correr , plou , garbell , mans terroses , boca de fang , et veig i olivaret , l'odie , ací hi han de més de 200 anys , enfeinat , t'en vas , no vuig , t'en vas , bancal , marge.
Dijous : La llum , fred , nuvols envoltant la penya , pressa , resistencia , plou , banyarse m'encanta , fulles rosades per aigua de pluja , olor a terra i punt i final. M'en vaig ... tornaré. Sambori , truïta i espera. Somnis verds.
Divendres : T'en vas , a soles , temps , solitud , desesperança , festa , horror verd , madalena , estudi , son , t'estime , em rendixc.
Dissabte: malestar , maleït verd tóxic ,dinar xines , boira mental , no se , el que? , migdiada vespradera , sopar , gollum , retrovada ,coloretto , no puc més , me'n vaig , 4 ºC , no tinc calefacció !! , xandall , somnis de fusta.
Diumenge : Jo dine ahí ? , extrany Wok , creïlles , m'adoptes, PES , micro-machines ,PES , no podria cantar pitjor , somriure , exaltat ninnya russia, Que pasa? ,segrest , pizza , nit extranya pero fins i tot així m'agrada , l'adriatic mira mig trist mig confós, descampat , cap abraçada , sorpresa , fred , llit ... vos estime , sobretot a tu , que dorms als braços de la terra.

I amb tres frases quedaria així :
* Rugbi , per fi , amb espectadors de luxe.
* Oliva i feina , amb fang i calor , pluja i fred , i amb una visita genial , encara em dura la cansera , pero potser fins i tot em fà feliç anar-hi.
* Cap de setmana d'amics , de raje , de ser i estar , de pasar-ho i jugar a ser qui soc , de que vos estime a tots i a totes , i a la cama de be.

Bona nit , i somnieu amb nuvols de fusta que suren a l'aire.

Verd i sorra

Mon Punyeta
Avui no tinc molt a dir. Només que estic un poquet cansat , que demà es un dia d'aquells interesants pero posiblement intrancendents , que la linea es massa recta i potser voldria poder baixar i caminar un bon rato per l'herva , a poder ser sense calcer. Que no se que fer , que tinc locura transitoria i que veig els colors canviats. Estic cansat. Voldria sentir la fredor suau baix els meus peus , però només trove la sensació del calcer , que es comode , pero no es el que m'abeix. Potser es perque estic cansat. Només vuig un poc de pau. Un somriure. Somriure. Fes-me riure perque estic cansat.

A tree Full Of Secrets

Mon Punyeta
I es que en el fons jo soc així , un arbre ple de secrets. Poca gent pot dir realment que em coneix o pot jugar a encertar que passa per el meu cap , i molta menys , potser ningú , ho faria respecte a la meua anima. De vegades un pensa que el seu blog es un linea que pot descriure el estat vital d'un en un interval de temps concret , de fet en certa manera jo ho pensava , però realment no es cert. Avui vaig a parlar de coses que han passat els últims quatre o cinc dies , però el meu estat d'ànim es el del moment el d'ara mateix , influït per la bestial música de Pink Floyd , que em torna a temps d'inocencia tant personal com musical. Així es marca irremisiblement el rumb d'aquestes linies.
Doncs porte uns dies que no se com descriure , potser son dolços , amargs de cacao 100% , amb dubtes , rialles , somriures , mirades melancòliques , closques defensives , sorpreses increïbles , felicitat , carreres, amistat i més amistat.
El diumenge va ser molt especial , com venen últimament els diumenges es cert , però aquest especialment , per alçar-me rialler , encara que de presa , per dinar al sol baix els meus pins , per la batalla valinor , per la cagada que vaig ficar a la sorpresa :$ , per la il·lusió de les dues xiquetes més sorprenents que vos podeu trobar si vos perdeu al bosc, val la pena l'esglai si les trobeu , per els cavallers mica inútils :P. Per els somriures , per tornar a la vora del riu fins a les tres del matí ,per oblidar les claus de casa , per la meua poca capacitat per fer una miserable perduda :$ , per les bones nits. Per tot , que collons. Molts besets a tot el que trobe aquest racó semi-públic de la meua anima.

Fang.

Mon Punyeta
Hi ha vegades que sembla que camines a sobre de fang , amb el peus ficats fins als turmells , notes que no pots moure't amb soltura , com t'agradaria , notes que vas lent i pesant a qualsevol lloc on vols arribar. Manca la alegria , i encara que vols volar , no pots , estàs atrapat !!!.
Doncs en aquest just moment tinc eixa punyetera sensació. Voldria volar , voldria canviar mil coses , però no puc , tot son periodes de temps que he d'esperar per a poder resoldre els meus problemes , els meus dubtes i el que es el pitjor , les meues il·lusions . Voldria poder volar , agafar carrereta botar i volar. El Fang , el maleït fang , que fa que no puga ni començar la carrera i molt menys botar , potser demà eixira el sol , i endurirà el terra , potser; però mai mai es sap el que pot passar. Bona nit.

P.D.: I potser tot es producte de la meua © imaginació i de la meua mà.

Kafre

Mon Punyeta
Fa temps , ni molt ni poc , simplement temps. Recorde de vegades , en moments puntuals , supose que quan s'alineen una mosca , una panderola i una puça respecte al marc de la meua finestra , en eixe exacte moment , una espurna brolla al meu cap i recorde un comic que es deia , que es diu (espere) KAFRE. Potser tothom el coneix , potser a ningú li sone , però era genial. Jo el recorde amb afecte , i sobretot el recorde al water , així que supose que el llegia a “El Jueves” , però potser no. No estic gens segur.
Estic segur , aixó si , de que Diumenge va ser un bon dia , van ser dotze hores blanques , blaves , verdes , violacies , genials , fraternals , fins a última hora quan vaig plegar pese a que volia allargar tot el posible el dia , exprimir-ho , allí en mig de la ferralla amb converses de got de vi , amb cautela trencada , a la llum de quatre estels i mil faroles , a la vora del riu. En el lloc menys imaginat , pero el més improvisat , conversa de mitja nit , rialla fácil i abraçada forçada. Va ser divertit , Diumenge per a recordar. Diumenge de “ChupaChups”.

Underground Tango

Cada cert temps hi ha que reinventarse , només que fer-ho a sovint es prou complicat , així que només queda variar certs aspectes , si no de la vida d'un mateix , si de la forma en com mires aquesta. Crec que l'últim mes ha sigut per a mi un temps de trontollar , voltar i jugar. Crec que han canviat algunes coses i he redescobert unes altres , però a sobre de tot he retrobat un parell de coses que estaven ai , al meu costat i que ara son més importants. Encara que el més gran ha sigut la casualitat , el mirar a un cantó i trobar un ale nou , un somriure gegant , i moltes ganes de rialla. He trobat una força nova que em fa mirar les coses d'un altra manera , repensar unes altres , refrescar les antigues. Així que a tu , si a tu , gracies per el teu somriure. I a la resta , per estar. I al mon per ser. Ara se que jo soc. Esteu tots convidats a vindre al meu lloc.

UnLink

95 actualitzats, 0 nous a instal·lar, 0 a eliminar i 15 no actualitzats.
Es necessita obtenir 48,1MB d'arxius.
Després de desempaquetar s'usaran 2447kB d'espai en disc addicional.
Voleu continuar [S/n]? s

Des:1 http://ftp.fi.debian.org etch/main bsdutils 1:2.12r-12 [67,8kB]
Des:2 http://ftp.fi.debian.org etch/main mount 2.12r-12 [156kB]
Des:3 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-bin 5.5-5 [214kB]
Des:4 http://ftp.fi.debian.org etch/main util-linux 2.12r-12 [372kB]
Des:5 http://ftp.fi.debian.org etch/main libncurses5 5.5-5 [300kB]
Des:6 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-base 5.5-5 [13,0kB]
Des:7 http://ftp.fi.debian.org etch/main console-common 0.7.66 [123kB]
Des:8 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-data 2:1.0.3-2 [154kB]
Des:9 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-6 2:1.0.3-2 [567kB]
3% [9 libx11-6 369097/567kB 65%] 6989B/s 1h50m26s
Err http://ftp.fi.debian.org etch/main x11-common 1:7.1.0-5
No es pot iniciar la connexió amb ftp.fi.debian.org:80 (2001:708:310:54::99). - connect (101 La xarxa és inabastable) [IP: 2001:708:310:54::99 80]
0% [S'està connectant amb ftp.fi.debian.org (130.230.54.99)]
connect to host ftp.fi.debian.org port 21: Connection timed out


Fred a les mans , suor a la front , foscor als ulls , travese la polseguera i continue per el camí que no trove , no conecte , i jugue a fer formes amb el meu alé al fred de la nit , mentre observe els estels.

Alfil a torre

Potser s'apropa la jugada , la partida està en un moment vital.El alfil mira de costat a la torre , i aquesta està pensant en coses molt més grans , o potser molt menudes , depen de la mirada , com tot. De vegades pareix que la partida es juga a soles i d'altres que dos ments estàn darrere de les jugades , pensades minuciosament. Potser hi ha un "Escac" prop , un altre , potser es un "Escac i mat" , potser no , la veritat no se per quin camí va la táctica de la partida , estic perdut en mig de la meua própia batalla , només se que ara per ara vuig continuar jugant , pero qui sap que ens depararà el proper moviment. Potser siga el que em coloque de nou a la partida , potser no ..