divendres, de juny 29, 2007

Reflex


Reflex de foscor a l'aigua clara ,el punt roig del laser em travessa la banyega.
A diari demostrem que som cecs ,que no mirem la mirada de la gent, miops de sentiments dels demés.
I si mirem cap endins ... ,no som conscients de que un no es el que pot fer ,es el que fa, i que el verdader somni ,es poder somniar.
Així caminem per la vida , com el que som ...un grapat d'idiotes !!!

Quasi totes les ferides son més profundes del que pensem , i aleshores et planteges , qui vols/imagines al teu costat si estàs malalt? i si tot t'ix mal? i si tens un fill ? i si eres feliç? i si eres feliç , a qui li ho voldràs contar ? . Som un grapat d'idiotes !!!

Última : GRACIES per l'evasió i la constitució. Infinita il·lusió , i demà més.

dimecres, de juny 27, 2007

Maleïts tots , amb un somriure.



"El més difícil, doncs, es sobreviure ..."


El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja.


Miquel Martí i Pol.


Dimecres de juny , a trenc d'alba el meu somni ha sigut sacsejat per el cant d'un pardal , goig de poder romandre encara al llit. Avui es(era) un dia d'aquells que la gent passa mitja vida mirant cap a ell , potser amb temor , i finalment arriba , i es un dia més , però no ho es. Portava temps darrere de la meua nuca , jo sentia el seu alè i al final ja està ací , i no passa res. Be si que passa , maleïts tots, amb un somriure , i es que hi han coses que fan que un sia més feliç avui que ahir. Hi han sms que et fan somriure i altres que et fiquen humida la mirada , hi ha gent que saps que et somriu , GRACIES. Hi ha gent que et crida i que saps que s'ha preocupat per tu , per buscar el teu somriure , i el troba ... i hi ha gent que es capaç de dir-te-ho en persona , considerar que ha sigut molt fugaç i cridar-te per a refermar-lo , GRACIES MESTRE. Finalment hi ha gent que saps que t'estima un grau més i t'ho demostra , a la seua manera , això si , però ja ens coneixem ... i fan que jo els estime un poquet més , en cas de que puga.

Tot açò et mostra les constel·lacions que hi han al voltant de l'univers que es un. I com m'han dit avui , pots mossegar tranquil·lament l'horitzó per a trencar la maleïda línia continua que el descriu. Així ho farem !!! Gracies a tots , i un vos estime , cadascú ja sap quant i com . Bona nit.

Dia D , la hora H son les 9:00 a.m.

IRAM 30-m telescopi al 'Pico Veleta' , encara el recorde de quan vaig estar per allà.

Dia marcat al almanac, qui em coneix ja sap de que parle. Del número 22 evidentment , i per a que aquesta quantitat entre en correspondència astral , per a que les estreles i el Sol ,(doncs el Sol es una d'elles , només que més prop , encara que això es el que el fa especial , lo prop que està , i es que a qui més estimem es a qui sentim més prop , mesurant en estima , evidentment), es senten part de la mateixa família, per a que la Lluna continue fent ballar el tango etern de les marees a la Mar , i el vent esborrant les petjades a les dunes mentre les reordena com si fos el seu ... ara mateix tinc un 'Déjà vu' salvatge , com si el temps hi hagués botat 6 mesos endarrere i jo continuara ací , apegat a la cadira ... talle i tanque amb el vídeo del gos de la pradera (V. Sparta).


dimarts, de juny 26, 2007

I jo tenia 4'99 anys ...


"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist rajos C brillar a la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots eixos moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. Es hora de morir."

divendres, de juny 22, 2007

I a volar ...

Avui he sentit que ' No hi ha ningú que estime com un boig '.estic quasi d'acord; però pense que no es correcte ,només el boig d'un xiquet.

Avui deixe enrere la llarga seqüència de passes que he anat dibuixant damunt del desert , es una serp que camina darrere de mi , rítmica i implacable. Paradoxalment neix en mi , doncs te un origen conegut , marcat al roig en un punt in/determinat de la meua anima , però amb un destí completament desconegut ,perquè la meua brúixola balla al son de la Lluna , com fa la Mar a diari. I això que te tant de sublim com la vida o la mort , es el que m'impulsa a continuar caminat , a pintar un quadre que només el ocells i potser un amic , que tindrà que fer un aterrament forçós a sobre de la sorra, puguen interpretar. Ni jo mateix soc capaç d'abastir amb la meua mirada el complex dibuix que em vigila , que tenaç em segueix , i que com tot a la vida , desembocarà a la Mar.

Anit , ella , la que acostuma a emmascarar la seva mirada neta darrere d'ombres fosques , amagant el ulls , fugint de mostrar-se a possibles intrusos , em va dir , oh sorpresa , meravellosa sorpresa , que llegirà aquestes línies , o millor dit , com em va assenyalar , les devorarà , i amb això em va fer brollar un riu d'il·lusió , i ara , així de torpement , li ho agraïxc.

Anit vam projectar a un pub , una part de la il·lusió de la vida d'uns quants de nosaltres , hem fet el més difícil , moure , caminar , i ha sigut genial. Alè de vida per a tots nosaltres que necessitem d'aquesta droga per a sentir que som i que no només ens dediquem a ser.

Avui només vos puc agrair a tots el que em mimeu com ho feu. I ja sabeu qui sou tots ..

dimarts, de juny 19, 2007

diumenge, de juny 17, 2007

Himne amb lletra ...

Macià proclamant la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica.

Li busquen lletra al actual himne de espanya , un himne que molts no setim nostre al igual que no ho fem amb la actual bandera. I no ho fem perquè son dos símbols de victòria de una gent sobre altra , el que implica que també ho son de derrota , de la meua derrota. Ara al himne que va representar a una espanya 'Grande y Libre' li volen ficar lletra per a que la gent puga cantar quan sona.
Si volen cantar un himne que adopten el himne , i de pas la bandera , de la república , que a més d'acceptar millor que avui la plurinacionalitat , representava a tots , i si filem prim , a mi m'encantaria desfer-me de espanya i recuperar la romàntica idea de la Federació Ibèrica , així em sentiria part d'aquest tot. Els punts podrien ser ...

a) D'aquí a pocs anys Catalunya, Euskal-Herria i Galiza asoleixen un lloc destacat de sobirania.

b) Ha arribat el moment de fer la Confederació Ibèrica (República) i proposar a Portugal que ingrese. Com es fa per engrescar a Portugal?, fàcil, se li concedeix a Lisboa la capital administrativa de la Confederació. Ciutats polico-financeres, Madrid, Barcelona, Bilbao, etc, etc. Lisboa versus América i la resta de territoris versus Europa i Àsia.

Així , jo si em sentiria part del conjunt. Part d'un tot , però cadascú amb la seva identitat , la seva llengua , i tots respectant a tots.




El Himne de Riego , cantat.


dissabte, de juny 16, 2007

El que espera ...

DESESPERA.



Avui m'he despertat de sobte , he mirat el despertador i m'he adonat. Res no havia trencat el meu somni , la primera punxada a la panxa no arriba a durar un segon , ja ho se , ja estic assumint-ho i el següent es una mirada cap al fons, resignació i cap endavant , tinc dret a perdre'm al País Petit, encara que de sobte, em sembla un error. Intente girar i dormir , doncs dormint viatge a llocs onírics on es més fàcil perdre's , relativitzar la meua pressió interna. Però alguna cosa ja m'ha tret del llit , envie una marca d'aigua , escarida i fins i tot preocupada , però no hi ha resposta. Avui es un dia estrany, ja no espere res, però soc incapaç de fer la bugada i traure la roba neta. Ahir va ser , potser, la primera vegada que vaig tornar a vorer la lluita que tan poc entenc i no vaig plantar batalla , em vaig limitar a observar , amb gest trist i resignat a la PUTA realitat. I ara , amb tot el risc que comporta , torne a deixar ací nua la meua anima. Trepitja-la , trepitgeu-la si voleu , possiblement comença a estar adormida i insensible. Ja no espere res de demà , només que siga demà , un indicador de temps transcorregut.


Com de tota manera la vida corre , bota i fins i tot fa cabrioles al nostre voltant , vaig a penjar un parell de vídeos , un es un curt que m'he trobat per la red , exactament a delacrew.net



Es molt interessant com gasten 3 textures al llarg del curt per a explicar el moment i como es pot contar una història en 3 minuts i amb només dos actors , a vorer si a DoingtheGamb agafem consciència :P.


I l'altre es un que fins i tot pensava que ja l'havia pujat , es de fa mil anys , un concert a la sala Wha Wha del Cedro dels gandules , ho vaig gravar amb el movil , així que no espereu gens de qualitat , però pense que s'entén i te la seua gracia ...



Si pareu be l'orella podeu sentir a Cosa comentant la jugada :P.



diumenge, de juny 10, 2007

dimarts, de juny 05, 2007

Avui no.


Avui no tinc ganes d'escriure , però vaig a obligar-me a vorer si m'ajuda a parar el run run que m'envolta.
Avui no tinc ganes , estic cansat , massa sol , molt de riure i un projecte ple d'il·lusió , tela roja , i cascos d'agranar sostres.
Avui es avui i demà , òbviament, serà demà.
I confie en demà , confie amb tot el meu cor i el que em resta de ment en demà , en demà mateix , dimecres , es a dir , el avui i fins i tot el ahir de tu , aquell que repassa aquestos renglons torts que possiblement no signifiquen res per a tu , i si no ho fan , es que no valen.
Avui els he d'escriure , m'obligue a fer-ho , i deixar-los a terra i desfer-me d'ells , i pensar en demà.
Demà faré ploure , banyaré els carrers i els camins , oloraré a terra humida , serà demà.
Avui , si puc , dormiré a dalt d'un núvol , i plegaré i desplegaré les meus ales , demà ja em deixaré caure.

Així que només puc dir fins demà ... i sort.

dijous, de maig 31, 2007

I'm not a Superman


Avui vaig a fer una entrada molt multimèdia , supose que en part perquè així els meus remecs passaran més desapercebuts. I es que la sensació que em gaste es curiosa , encara que no irracional ,, fins i tot es pot dir que es coherent , que de que parle?? es cert , anem per feina. Resulta que aquesta el la setmana NO , o NO TINC.
1. Doncs no tinc pasta , encara que mai la he tinguda i no es una cosa que em lleve la son , en els 2 duros que tinc soc prou feliç.
2. No tinc sort , gens diria jo , Dimarts la grua va enganxar el meu cotxe i se'l va endur d'un lloc on es pot aparcar , no hi ha senyal que indique el contrari , fa un any que aparquen ... em tocara recórrer , avui el meu motor ha dit prou i basicament ha deixat de funcionar be , com soc pobre con una rata , ho he apanyat amb masilla , ja veurem quin resultat dona la MacGyverada que he fet ...
3. Si no tens sort ni diners , seràs afortunat amb l'amor , no?. Doncs No , no ho soc , més be al contrari , últimament la cosa es desfà del tot , i es que no m'agrada gens el plantejament , així que d'amor poquet poquet.

Que quina es la paradoxa ?? , doncs que estic prou be , pese a tot això veig les coses de colors i amb optimisme , que per que es raonable?? Doncs crec , i dic crec perquè segur del tot no puc estar , dimarts vaig entendre certes coses i m'he llevat un pes de damunt , perquè el que no pot ser ,no pot ser , i més si es impossible.

I al final la reflexió , de vegades el que volem es el que necessitem , però altres hi ha que agafar un plan alternatiu.

I ara la multimèdia , primer un tango que m'ha passat una xiqueta amb un somriure de boba enamorada que tira d'esquenes , un beset ;).




I ara un vídeo dels Monthy Phyton , extret d'aci.



'Graham Chapman, miembro de los Monty Python, murió en 1989 y hace unos días me topé con esta grabación tomada en su funeral. Merece la pena verla entera no sólo por la divertida elegía de Cleese o porque el numero musical final (que no desvelaré, pero que los lectores pueden imaginarse) levante el espíritu a cualquiera. '

(Podria ficar només l'enllaç , però no puc resistir penjar-ho ací , la frase de dalt també es copiada del lloc.)

Un dia em pillen els continguts i em cau una multa :P.

dilluns, de maig 28, 2007

Una miserable Pizza


Avui he guanyat una pizza , això si , no la menjaré amb gana , la he guanyada per pronosticar que Rita tornaria a ser alcaldessa. Que gustós la hauria pagat !! Hi ha moments socials que un no pot entendre , i aquest es un fins i tot radical , ha guanyat el Pp amb majoria absoluta , cara de tonto , nas de clown. I es que la legislatura anterior s'han dedicat a fer cosses grans , a més tamany , més gasto absurd i més parafernalia millor , i els nanos fent classe a barracons , els centres de salut plens de cues , la policia local que unicament fica multes de transit i tanca garitos a les dues del matí ... però valència està tan bonica ... Boniatos !! I si no tenim prou amb una setmana de falles , he dit setmana?? , no no ... que ja es un mes de absolutisme faller al any !!, doncs ara menjarem un altre amb un circuit urbà de F1 , ens hem tornat bojos o que ??? .
La gent sacrifica benestar en cosses bàsiques com educació o sanitat per tindre tres moles de ciment blanc i faroles de ferro ?? Doncs la resposta es SI , i per a comprovar-ho empíricament , només has de pensar en la gent que veus a una boda o una comunió , i que es capaç de malviure una temporada per a portar un vestit de nosequi que val una ronyonada per a aparentar i ser més que el familiar que ha fet el mateix , doncs dos i dos , quatre . Som així de tristos , i ara tenim quatre anys més de blaverisme ,fallerisme i faraonisme . I per a mi , de merdisme. I el que no vaig a fer avui es parlar de la llengua , que això em mata , només dir que la imposició política de la denominació de la llengua es equivalent a que imposaren que dos i dos son cinc , i la gent damunt aplaudint. Apa a fer la ma ja , ostia...

Per cert , he recuperat els videos de 'Los Gandules' del 'wha wha' a vore si demà els puc pujar al youtube i els escanyote ací ... Bona nit xiquets i xiquetes.

Espurnes de felicitat.


Hi han caps de setmana i caps de setmana , i aquest es pot qualificar. Tota historia te un inici i en aquesta es un Dijous a la nit. Nit de relats , mal cridats contes , amb companyia inesperada al sopar , no van arribar a 3 hores , però em van deixar amb intriga , hi ha alguna cosa al fons d'eixa mirada ; nit que va finalitzar amb el record d'un matí a la plaça de Hondarribia menjant boles de formatge arrebossat tornat de la cel·la que tant ens va costar trobar. Divendres dia d'anada i tornada , de morir damunt la gespa amb foc als pulmons i llums als ulls , de donar fins l'últim alè a la vora del mar ; no entendre mai per que 'YeiSi' (així el crida Julica) no te una cohort més nombrosa d'admiradors/admiradores ; salvar a un grapat de xiques de les mans de la màfia russa , i de no tindre celles. Dissabte , evidencia que em costa un mon comprar , que soc un desastre emplenant la cistella , de sentir i assentir , d'escoltar i envejar poder errar , dia de no , de sopar xines i galeta de la sort , 'Amor es la única medicina para un corazón dolorido' , cara de poker , hi havia que anar a fer-se una Voll-Damm , o dos ... matem la nit al futbolin del 'Darkness' . Diumenge , 'de oca a oca i tire perquè em toca' , expulsats de la 'casa del amor' sense ser nominats ni res , cotxe i per un gelat , lluny , tan lluny que trobem a 'Gatonidas' fent la vesprada com un gran fill , si xiquet , una enhorabona de la meua part , i tanquem amb una peli que millor no esmentaré.
El resum es que tinc gent que m'estima i a la que estime , que està ahi , que em demana que menge més i m'abraça al veure'm els ulls. que sap qui soc i m'estima així.I que els he tingut quatre dies seguits tots per a mi.

I després de la nyonyada apegue un article de 'Perez Reverte' que em va pasar Marta, la xiqueta que més fàcil s'enamora a aquest costat del Turia ... un beset xiqueta.

'Oye, chaval

Oye, chaval. Me dice tu hermana que estás cada vez más para allá, y que has perdido el curso, cacho cabrón. Y que encima te estas metiendo de todo. Y digo todo, colega. Alcohol y pastillas, y pastillas y alcohol, y dos paquetes diarios de tabaco a tus diez y nueve tacos. Y que has dejado a tu novia, o en realidad es ella la que te ha dejado porque no te aguanta. Y que vuelves a las tantas saltándote semáforos en rojo con una castaña que te cagas, y que las broncas con tu viejo son de órdago, y que pasas de todo. Que pasas de verdad, con los ojos de estar allí lejos sin la menor intención de darte de nuevo una vuelta por aquí en el resto de tu puta vida. Suponiendo, dice tu hermana, que te quede mucha puta vida por delante.

Dice que te diga algo, que me lees los domingos y me haces caso. No sé en que carajo podrías hacerme caso tú a mí; pero si lo dice ella, que es la Bambi de la familia, sus motivos tendrá. En fin, que te diga algo, escribe la pava, como si yo fuera la virgen de Lourdes. Y no sé qué decirte, la verdad. De finales felices me creo lo justo, y la última varita mágica que vi la tenía clavada en el coño un hada a la que violaron en Sarajevo. No sé si me explico.

Pero en fin. Me sentiría raro si hoy no te dedicara esta página. No por ti, que no te conozco, sino por la Bambi. Se quedaría decepcionada, y a lo mejor ya no se leía más novelas mías, ni soñaba con ligarse al padre Quart o a Lucas Corso. Así que mira, voy a decirte que acabo de apuntar que no te conozco, pero es mentira. No es difícil conocerte si uno mira alrededor y se fija en el país en el que vives, y la tele que ves, y los perros que planifican tu vida y tu futuro, y los políticos a los que votan tu padre y tu madre. No es difícil si uno piensa en esa empresa donde estuviste trabajando este verano, y en el trabajo donde explotan a tu ex novia, y en la desesperación de tus amigos. No es difícil y me hago cargo, te lo juro. Esto es una mierda, y la palabra futuro es como para colgársela de los huevos. ¿Ves como en realidad sí te conozco?

Hay, sin embargo, algo que puedo decirte. Estás aquí, en el mundo que te ha tocado. Sería estupendo que hubiera revoluciones por hacer y sueños por alcanzar, cosas que te pusieran caliente y con ganas de echarte a la calle. Pero sabes, o lo intuyes, que todas las revoluciones se hicieron, y una vez hechas se las apropiaron los de siempre. Que los buenos se quedan afuera, bajo la lluvia, y que esta película la ganan siempre los malos. Sé todo eso porque lo he visto en todas las lenguas y colores. Lo he visto allí y lo veo aquí. Y sé que las grandes aventuras colectivas, la solidaridad, los mecheritos, yupi, yupi, todo eso se fue a tomar por saco hace mucho tiempo.

Pero quedan cosas, te doy mi palabra. Cuando ya no son posibles los héroes solidarios, llega la vez de los héroes solitarios. A lo mejor, ahora que han muerto los dioses y los héroes con mayúscula, la salvación está en el heroísmo con minúscula. En el peón de ajedrez olvidado en un rincón del tablero que mira alrededor y ve al rey corrupto, a la reina hecha una zorra, al caballo de cartón y a la torre inmóvil, haciendo dinero. Pero el peón está allí de pie, en su frágil casilla. Y esa casilla se convierte de pronto en una razón para luchar, en una trinchera para resistir y abrigarse del frío que hace afuera. Ésta es mi casilla, aquí estoy, aquí lucho, aquí muero. Las armas dependen de cada uno. Amigos fieles, una mujer a la que amas, un sueño personal, una causa, un libro. Cómo reconforta, colega, mirar a un lado y ver en otra casilla a otro peón tan solo y asqueado como tú, pero que se mantiene erguido y, tal vez, tiene un libro en las manos. Hay aventuras maravillosas, vidas riquísimas, sueños increíbles que empezaron de la forma más tonta, con solo pasar la primera página de un libro.

Ya sé que no es gran cosa, colega, No soluciona nada, y lo único que te permite es comprender. Pero eso no está nada mal. Me refiero a comprender que nacemos, vivimos y morimos en un mundo absurdo, que a lo más que podemos aspirar es a asumirlo mirándolo de frente, con orgullo de quien se sabe peleando solo, hasta el final, solidario con aquellos otros peones que, como tú, libran su pequeña y pobre batalla en casillas olvidadas. Y al final descubres que no es tan grave. Los hombres vagan perdidos hace miles de años, y siempre fue la misma historia. Lo único que los diferencia es cómo viven y cómo mueren'


Arturo Perez Reverte


Bona nit , i si demà veus una espurna de felicitat als meus ulls , no serà un miratge.

dimecres, de maig 23, 2007

Pensat i fet !


Avui m'han passat un enllaç que parla de 'feng shui', i el meu llit ja no es on era aquest matí. Gracies princesa. El més acollonat es que tot ha quadrat , fins i tot la orientació de la meua capçalera respecte al meu Kua.
Ja vos contaré si estic dormint millor i descansant més. Bona nit.

dilluns, de maig 21, 2007

Cap al nord , timonel !!!


Som a dilluns , i certament he tingut un cap de setmana ... per a començar el divendres , de sobte , sorpresa !! , Mario tenia una entrada per a mi per al Palau de Les Arts , per fi anava a vorer la mole de Calatrava per dins !!!. I la veritat , esperava més , es un tros de formigó blanc amb trencadís a sobre en certs punts , es certament atractiu fins que t'apropes i veus el formigó cru , en certs llocs em va recordar els bunquers de la segona guerra mundial que vaig vorer a St. Maló. I desprès una vegada dins , la sala em va semblar menuda , es molt menuda per al bitxo que l'envolta , de fet comence a sospitar que dins de aquella mole hi ha alguna cosa més , un làser mortal per a destruir el Tibidabo ??? , un circuit de F1 desplegable ?? No ho se , però alguna cosa hi ha de haver allà dins !!!. Cert es que la acústica no es roin i que el lloc es bonic , però es molt menut ,però tenint en conte que la conya els ha costat al voltant de 2€ , es cert que no es pot demanar molt ...

Respecte a l'obra ,Dobře placená procházka (Paseig ben pagat) 'Opera jazz, basada en un llibret de Jiří Suchý' era anunciada com Opera-Jazz , jo diria que de opera no hi havia , i que de Jazz , lo justet. He de dir que escoltar una Bossa nova o un Tango en xec te el seu punt. I poc més puc contar , doncs les entrades eren gratuïtes , molt bones , a platea , al mig , impressionant per a ser de gorra ... fins que en vam adonar que excepte la nostra fila , la resta tenia uns LCD davant amb els subtítols de l'obra. Es a dir , ens vam papar un obra 100% en xec . I jo m'ho vaig passar genial. I la recomane , encara que no tinc ni idea del argument original , jo em vaig fabricar un , i com es molt plàstica , la vaig gaudir com un menut fent de lleonet .
La resta del cap de setmana es difusa , vaig tindre un final de divendres tendret , un dissabte de festa temàtica que em va ajustar massa al final i un diumenge envoltat de gent per la vesprada i fugaç per la nit.

I ara ací estic , menjant-me un a un els estels que havia ficat al cel i que ja només valen per a guiar-me en busca de bon vent. Bona nit a tothom.

dissabte, de maig 19, 2007

Mira'm als ulls , que et veig.


A sovint me'n vinc ací i em refugie del mon , només son instants que em permet la meua imaginació , però se que d'ací no molt vaig a tornar , vaig a pujar al Perdut i tancar un maleït cicle. No se com es tancarà , però de segur que es amb un somriure.


Em trobava perdut , perdut ,
quan per fi em vaig retrobar ,
vaig morir al intentar abraçar
el reflex de la lluna al aigua.

Ara que soc al fons del llac,
només en resta surar.
Doncs allà dalt ,
desdibuixada per les ones,
encara puc albirar una lluna.

Qui sap quina Lluna m'espera ,
jo no en tinc ni idea ,
però ja ho va dir el poeta ,
parlant de nits com aquesta ...

'Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
Es preciso comer
fruta verde y helada.'


I un poc d'un altre mestre com es en Serrat ...

divendres, de maig 18, 2007

La cosa più importante.


Gotes de metall pensant cauen ,
sorgides del temps cremant etapes,
lacerant la meua pell sense pietat,
omplint-me la vida de cicatrius.

Vaig ser agosarat , potser massa
i la partida es com es ,
no hi ha 'farol' , un error?
no se jugar d'un altra manera.

De nit la lluna em mira
i tinc converses amb ella
però mai em sap dir el nom dels estels
son massa per a recordar-los sembla.

Que puc fer per conèixer el nom
del únic estel que m'interessa ,
si no em deixa preguntar-li ,
i la lluna ja no se'n recorda?.

No vull que la foscor em prenga ,
però l'anima ja es morta ,
ni rel , ni fulles , només fusta,
deixe'm córrer el vent.

dijous, de maig 17, 2007

Dia pla


Que tinc ? , no ho se ,
Que vull ? , depèn del dia , de la hora , del minut ,
Cap a on vaig ? , ara cap a dalt , ara cap a baix , ... ,
Que desitge ? , la pau mundial , ?
Que espere ? , esperança

Potser ha arribat el moment de curar-me del tot
de netejar-ho , amb el risc que això comporta
de deixar de fer força i respirar fons.



Potser ja es moment del au revoire mon petisa.

dilluns, de maig 14, 2007

Maig Negre



Sembla que de vegades tot el vent bufa a la contra , no hi ha res que s'endrece i per contra tot el que t'envolta comença a ficar-se tort. Comentava un parell d'entrades a baix que avui aniria al Palau de les Arts a vorer La Walkiria , doncs no , no vaig a poder anar-hi perquè tot s'ha capgirat d'última hora i s'ha ensorrat el plan.

No se que passa ,les arrels del meu arbre han perdut força , no busca l'aigua com avanç. Les fulles cauen al maig com si arribara la tardor; pense que es trist. Son les decisions mal preses al hivern , coses que ara es poden vorer clares al cel blau de la primavera i que aleshores s'ocultaven darrere de núvols grisos. Per un moment , vaig pensar que m'havia adonat del error a temps , i va reviscolar , va traure forces i les fulles verdes que van mirar al mon a les hores son les que ara estan a terra. Al menys ara puc vorer quin va ser el error , soc menys neci , i estic en pau amb el mon , per molt que aquest intente donar-me guerra amb els colps demolidors del destí que em fan pagar per tot això , que carreguen damunt de la meua esquena un pes infinitament superior al que pensava que podria aguantar , però aguante !!! , i aguantaré , i continuaré Somniant i continuaré Lluitant. I si he de morir per a tornar a nàixer , així serà.

Només se que no em puc llevar del cap una mirada , una paraula , un adeu ,amb sinceritat.


No hi ha demà - Obrint Pas

dissabte, de maig 12, 2007

No Comment



IN MEMORIAM


Cregué en prodigis fins que un oportú
forat al pulmó dret el corsecà
com una rel posada al sol.
                                        Tenia
dinou anys o poc més i la tendresa
li tacava la pell com un èczema.

Va partir poc. Quan el sobtà la mort
digué quatre renecs amb veu ben clara
i escopí sang,impúdic i solemne.

Ara reposa en pau. Preguem per ell.

Miquel Martí i Pol.