Rice to the Cuban.

En la carretera , delante el "guia".

Y llegó agosto ,y la compañía se desmoronó , o más bien se desperdigó. Algunos se fueron a la playa (cobardes) y otros emigramos a tierras más inhospitas , aunque a los aborígenes de éstas les pareciera mal que las llamaramos así. En resumen que hemos venido a las dicotomicas tierras de Navarra , y hemos aterrizao en Pamplona , asolando la casa de Aitziber y Edgar , que no saben lo que les ha caido encima. Para llegar, ni Ulises en su odisea , 21 horas para llegar desde Valencia a Pamplona , pasando por Albalat dels tarongers , durmiendo en una gasolinera perdida en medio de Teruel por que a Edu se le olvidó que NO tenia gasolina , llegando luego a dormir en un pueblo pedido , 'Cascante del Rio', con su pedazo de comilona asociada , o apagar un movil y luego no recordar el pin. Una vez llegados a Zaragoza , pues como decirlo , darle vueltas y vueltas a una rotonda , hasta darnos cuenta de que no disponiamos de mapa de carreteras en ninguno de los coches , tras solucionar estos temas y conseguir un mapa , conseguir escapar de Zaragoza por la puerta de atras , conseguimos enfilar hacia Pamplona , hasta llegar a Tafalla , donde de repente estabamos metidos con los coches en un encierro , literal, pero claro como en 'Tafalla , si te joden , calla ... ' pues arreando y para adelante.

Futbolo.

Por fin hemos llegado a Pamplona , y bueno , hemos hecho de todo menos tomarnos un patxaran ... hemos estado de pintxos y vino, algo altamente recomendable , despues de 4 o 5 vasos de vino , pues a buscar garitos locales a ver que tal las pintan por aquí , y la verdad es que no está mal , excepto el futbolín que es rarote , aunque eso si , los jugadores tienen pies , y donde Carlitos y Edu , al final hasta han triunfado sobre los aborigenes en el empeño de hacerse con el futbolín. Ah si , por cierto , el Calimotxo de aquí es de profesionales , en un garito nos lo han puesto directamente de un tirador que sacaba cola y vino a la vez , y en el otro el vino era de botella de VIDRIO :O !!!!. Bueno y para cerrar un video que os puede dar a entender que se hace en Pamplona un martes de Agosto.

Carlos canta en Iruñea.

P.D.: Que per que en castellà ?, doncs perquè estic amb gent amb qui parle en aquesta llengua i ja està ;).

Tornar del Mar i mirar a la Muntanya (ara SI )

Amo el Amor de los marineros

Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.
Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.
Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Dejan una promesa, no vuelven nunca más.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Desde el fondo de ti y arrodillado,
un niño triste como yo nos mira.
Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.
Por sus ojos abiertos en la tierra,
veré en los tuyos lágrimas un día.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Amor que puede ser eterno y puede ser fugaz.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Pablo Neruda

P.D.: Mai he sigut molt de Sabina , però no he pogut evitar incrustar aquest vídeo amb el que he ensopegat per pura casualitat. De tota manera , pot ser , avui soc un poc més de Sabina que ahir :$.

Recordar velles cançons

Un poquet d'Ella no vindrà mal a un matí com el d'avui ... "Stormy Weather" amb Joe Pass, Hannover 1975 , crec que es una elecció correcta , besets i a volar.

El vuit

Que tindrà el vuit que dir-me?
No ho se , no ho se , però... .
Per que nassos dic el vuit?
No estic segur , però ho es.
Potser una quimera mental?
Probablement , però mai es sap
Que tindrà que dir-me el vuit?
Qui sap , ja ho sabré.
Es el vuit i no altre ,
m'ho ha dit , m'ho ha dit
El cel , l'aigua , la terra ,
fins i tot la 'matriculologia'.
El vuit esperaré segut ,
per a eixir a córrer darrere ,
darrere de la meua sort.


P.D.: Continue buscant algú que vinga amb mi a Pirineus 4 o 5 dies , objectiu pujar el Perdut. Viatge ràpid. Voluntaris cridar-me. Dates , negociables :P. Transport , el fique jo. I poc més a dir. Potser el vuit algú em diga de vindre amb mi :).

P.D.2: Aquest cap de setmana he matat i he mort a 'mansalva' i 'cascoporro' , gracies nens per el cap de setmana de conya , però no oblideu pagar els 5€ de xines i el 6€ de Mercadona. Morosos !!! :).

P.D.3: Un adieu petite, bon viage et beaucoup de sort, je te regarde déjà depuis là-haut de la montée.

A la merda.

I un poquet de NAPALM al matí no fa tant de mal , no?. Ho sents?, sents la pudor?, doncs acostuma't , es així. I no es tan roin , només es el que es , desinfecció(deforestació). I ara , un poc d'alè de vida extret al matí baix un sol abrasador i barrejat amb la terra que ens dona vida i on retornem a la mort. I a córrer.

Ay voz secreta del amor oscuro
¡ay balido sin lanas! ¡ay herida!
¡ay aguja de hiel, camelia hundida!
¡ay corriente sin mar, ciudad sin muro!

¡Ay noche inmensa de perfil seguro,
montaña celestial de angustia erguida!
¡ay perro en corazón, voz perseguida!
¡silencio sin confín, lirio maduro!

Huye de mí, caliente voz de hielo,
no me quieras perder en la maleza
donde sin fruto gimen carne y cielo.

Deja el duro marfil de mi cabeza,
apiádate de mí, ¡rompe mi duelo!
¡que soy amor, que soy naturaleza!

Federico García Lorca, 1935-1936

Crida'm 'avui'

Avui només un supositori de música. Es en vídeo que vaig capturar amb el mòbil el 4 de Juliol al concert 'Dos Pájaros de un Tiro' , Serrat i Sabina , amb els seus dos estils antagònics de captivadors , barrejats i barrejant. I ací teniu un retall del que van fer amb les seves cançons. Un beset de bones nits.

Pluja acida.

Farem ploure aquesta nit que la lluna passarà per davant de la porta de Saturn. Aquesta nit de lluna creixent i mancant 12 dies per a que s'emplene del tot.

Plourà a sobre del meu llençol , i el meu mon viurà la catarsi que anhela. Plourà al voltant dels meus somnis , mentre el so de les gotes estavellant-se a la alçada del meu cap seran com un bressol per a la meua anima. Pluja purificadora , que baixarà la xafogor fins a terra alçant una fresca melodia de l'herba que creix al meu voltant. Me'n vaig a peu a recórrer el cau fins tocar la Mar , i descobrir per que el riu ja no canta.

Qui li te por a la Mar ?

Qui es deixa acaronar els cabells per un llevant juganer, temperar la pell per la sal i escolta amb atenció el que li xiuxiueja totes les nits, però juga amb les ones només amb els dits dels peus. Mirant a l'horitzó amb una barreja de por , rancúnia , tendresa i amor. Potser la Mar li ha llevat alguna cosa important , i tot vell mariner sap que la Mar no torna el que es queda , però només a la Mar es pot recuperar.

M'ha dit la Mar

Avui sorra , sorra i sal,
sorra i carbó , sorra i vent,
sorra als ulls , sorra a les butxaques,
sorra amb sorra , sorra en definitiva.

Avui Mar , Mar que canta,
Mar que escolta i parla,
Mar als oïts i Mar als ulls,al nas i a la boca,
La Mar que es la Mare en definitiva.

Avui sal i un colp al pòmul,
Avui vent i foc als pulmons,
Avui núvols a dalt al cel,
Avui m'ha parlat la Mar.

Pentagrama amalgamat

Jerry Gonzalez

No se on es el cable , ni tinc bluetooth a cap dels meus trastos , així que les fotos i els dos vídeos que tinc enmagatzemats al trastet o trastot , depenent de la perspectiva , han d'esperar. Que son ? Doncs dimecres la barreja màgica de Serrat i Sabina , i dijous , la barreja salvatge de Eddie Palmieri i Jerry Gonzalez . Només puc dir GRACIES , oh GRACIES , per haver-hi estat. Perquè 'orgasmic' es queda curt :).
I dimarts ? dimarts de tres anys enrere , puta vida , com els feia de menys i jo sense saber-ho.
I gracies per estar-hi , i per compartir-ho amb mi als de dimarts , dimecres i dijous.

Pense que ja es hora de jubilar a Saurius , be , realment de donar-li una feina millor qualificada.

I ja que vaig trepitjar la zona de la 'America's Cup' (llegir-ho amb retintí ) , que menys que recuperar el poema d'Ausias March que espere sia la raó del nom del edifici emblema.

Veles e vents.

1. Veles e vents han mos desigs complir,
2. ffahent camins duptosos per la mar.
3. Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
4. xaloch, levant los deuen subvenir
5. ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
6. ffent humils prechs al vent tremuntanal
7. qu·en son bufar los sia parcial
8. e que tots cinch complesquen mon retorn.

9. Bullirà ·l mar com la caçola ·n forn,
10. mudant color e l'estat natural,
11. e mostrarà voler tota res mal
12. que sobre si atur hun punt al jorn;
13. grans e pochs peixs a recors correran
14. e cerquaran amaguatalls secrets:
15. ffugint al mar, hon són nudrits e fets,
16. per gran remey en terra exiran.

17. Los pelegrins tots ensemps votaran
18. e prometran molts dons de cera fets;
19. la gran paor traurà ·l lum los secrets
20. que al confés descuberts no seran.
21. En lo perill no·m caureu del esment,
22. ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,
23. de no minvar mes fermes voluntats
24. e que tots temps me sereu de present.

25. Yo tem la mort per no sser-vos absent,
26. per què Amor per mort és anul·lats;
27. mas yo no creu que mon voler sobrats
28. pusqua esser per tal departiment.
29. Yo só gelós de vostr· escàs voler,
30. que, yo morint, no meta mi ·n oblit;
31. sol est penssar me tol del món delit
32. --car nós vivint, no creu se pusqua fer--:

33. aprés ma mort, d'amar perdau poder,
34. e sia tots en ira convertit,
35. e, yo forçat d'aquest món ser exit,
36. tot lo meu mal serà vós no veher.
37. O Déu!, ¿per què terme no·y à ·n amor,
38. car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?
39. Vostre voler sabera quant me vol,
40. tement, fiant de tot l'avenidor.

41. Yo són aquell pus estrem amador,
42. aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
43. puys yo són viu, mon cor no mostra dol
44. tant com la mort per sa strema dolor.
45. A bé o mal d'amor yo só dispost,
46. mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
47. tot esvetlat, ab desbarrada porta,
48. me trobarà faent humil respost.

49. Yo desig ço que·m porà sser gran cost,
50. y aquest esper de molts mals m'aconorta;
51. a mi no plau ma vida sser estorta
52. d'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.
53. Ladonchs les gents no·ls calrrà donar fe
54. al que amor fora mi obrarà;
55. lo seu poder en acte ·s mostrarà
56. e los meus dits ab los fets provaré.

57. Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,
58. de què la part pijor me'n romandrà;
59. e de vós sab lo qui sens vós està.
60. A joch de daus vos acompararé.

Ausias March

P.D. Preferiré tornar a Menton.

Subtil melangia

Llums , estels , punts de color que s'allunyen i s'apropen , que passen a ser formes groguenques amb regust verdós al fer-ho amb força. Tanque els ulls , no es un bon dia , sembla que he errat un pensament i la muntanya ha deixat de minvar . Distancia estable , ho se , encara que avui em semble que la maleïda ha guanyat uns metres , com si tinguera uns escocesos treballant-hi de valent.
De tota manera el més dur ja està fet , ja he perdut l'alè a un parell d'il·lusions i se que darrere del proper colze trobaré Goritz , i si no , serà al següent , i si no serà al següent , ... .
Torne a les meues llums que de vegades venen del exterior a implantar-se al meu conscient i altres sorgixen del subconscient buscant brega i portant a la banda de darrere dels meus ulls vaixells de fusta vella navegant amb direcció a Grècia.
El més dur del camí ja està fet , això no lleva que encara dubte , del que fa només unes setmanes era per a mi una certesa i ara es tot el contrari. Que dubte dels dubtes , de les realitats ,encara que siguen tan obvies que si les mires fixament puguen deixar-me cec. Que , de vegades , planege damunt de mi un corb amb una rama d'olivera al bec o que tinga ganes de compartir un viatge a Folegandros.
Avui no es un bon dia ,i no se perque avui , però avui només es un indicador que demà serà millor.

Reflex

Reflex de foscor a l'aigua clara ,el punt roig del laser em travessa la banyega.
A diari demostrem que som cecs ,que no mirem la mirada de la gent, miops de sentiments dels demés.
I si mirem cap endins ... ,no som conscients de que un no es el que pot fer ,es el que fa, i que el verdader somni ,es poder somniar.
Així caminem per la vida , com el que som ...un grapat d'idiotes !!!

Quasi totes les ferides son més profundes del que pensem , i aleshores et planteges , qui vols/imagines al teu costat si estàs malalt? i si tot t'ix mal? i si tens un fill ? i si eres feliç? i si eres feliç , a qui li ho voldràs contar ? . Som un grapat d'idiotes !!!

Última : GRACIES per l'evasió i la constitució. Infinita il·lusió , i demà més.

Maleïts tots , amb un somriure.

"El més difícil, doncs, es sobreviure ..."

El més difícil, doncs, és sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.
Sobreviure: cordar-se les sabates,
treballar, fer l'amor, llegir poemes,
veure envellir la gent, cantar en veu alta,
amb escates de vidre a les entranyes
i plom, en lloc de sang, a dins les venes,
sense treure's els ulls, sense fer a miques
els subtilíssims mirallets del somni,
i esgüellar com un porc, de por o d'enveja.

Miquel Martí i Pol.


Dimecres de juny , a trenc d'alba el meu somni ha sigut sacsejat per el cant d'un pardal , goig de poder romandre encara al llit. Avui es(era) un dia d'aquells que la gent passa mitja vida mirant cap a ell , potser amb temor , i finalment arriba , i es un dia més , però no ho es. Portava temps darrere de la meua nuca , jo sentia el seu alè i al final ja està ací , i no passa res. Be si que passa , maleïts tots, amb un somriure , i es que hi han coses que fan que un sia més feliç avui que ahir. Hi han sms que et fan somriure i altres que et fiquen humida la mirada , hi ha gent que saps que et somriu , GRACIES. Hi ha gent que et crida i que saps que s'ha preocupat per tu , per buscar el teu somriure , i el troba ... i hi ha gent que es capaç de dir-te-ho en persona , considerar que ha sigut molt fugaç i cridar-te per a refermar-lo , GRACIES MESTRE. Finalment hi ha gent que saps que t'estima un grau més i t'ho demostra , a la seua manera , això si , però ja ens coneixem ... i fan que jo els estime un poquet més , en cas de que puga.

Tot açò et mostra les constel·lacions que hi han al voltant de l'univers que es un. I com m'han dit avui , pots mossegar tranquil·lament l'horitzó per a trencar la maleïda línia continua que el descriu. Així ho farem !!! Gracies a tots , i un vos estime , cadascú ja sap quant i com . Bona nit.

Dia D , la hora H son les 9:00 a.m.

IRAM 30-m telescopi al 'Pico Veleta' , encara el recorde de quan vaig estar per allà.

Dia marcat al almanac, qui em coneix ja sap de que parle. Del número 22 evidentment , i per a que aquesta quantitat entre en correspondència astral , per a que les estreles i el Sol ,(doncs el Sol es una d'elles , només que més prop , encara que això es el que el fa especial , lo prop que està , i es que a qui més estimem es a qui sentim més prop , mesurant en estima , evidentment), es senten part de la mateixa família, per a que la Lluna continue fent ballar el tango etern de les marees a la Mar , i el vent esborrant les petjades a les dunes mentre les reordena com si fos el seu ... ara mateix tinc un 'Déjà vu' salvatge , com si el temps hi hagués botat 6 mesos endarrere i jo continuara ací , apegat a la cadira ... talle i tanque amb el vídeo del gos de la pradera (V. Sparta).

I jo tenia 4'99 anys ...

"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist rajos C brillar a la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots eixos moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. Es hora de morir."

I a volar ...

Avui he sentit que ' No hi ha ningú que estime com un boig '.estic quasi d'acord; però pense que no es correcte ,només el boig d'un xiquet.

Avui deixe enrere la llarga seqüència de passes que he anat dibuixant damunt del desert , es una serp que camina darrere de mi , rítmica i implacable. Paradoxalment neix en mi , doncs te un origen conegut , marcat al roig en un punt in/determinat de la meua anima , però amb un destí completament desconegut ,perquè la meua brúixola balla al son de la Lluna , com fa la Mar a diari. I això que te tant de sublim com la vida o la mort , es el que m'impulsa a continuar caminat , a pintar un quadre que només el ocells i potser un amic , que tindrà que fer un aterrament forçós a sobre de la sorra, puguen interpretar. Ni jo mateix soc capaç d'abastir amb la meua mirada el complex dibuix que em vigila , que tenaç em segueix , i que com tot a la vida , desembocarà a la Mar.

Anit , ella , la que acostuma a emmascarar la seva mirada neta darrere d'ombres fosques , amagant el ulls , fugint de mostrar-se a possibles intrusos , em va dir , oh sorpresa , meravellosa sorpresa , que llegirà aquestes línies , o millor dit , com em va assenyalar , les devorarà , i amb això em va fer brollar un riu d'il·lusió , i ara , així de torpement , li ho agraïxc.

Anit vam projectar a un pub , una part de la il·lusió de la vida d'uns quants de nosaltres , hem fet el més difícil , moure , caminar , i ha sigut genial. Alè de vida per a tots nosaltres que necessitem d'aquesta droga per a sentir que som i que no només ens dediquem a ser.

Avui només vos puc agrair a tots el que em mimeu com ho feu. I ja sabeu qui sou tots ..

Màgia

74 47 707

Himne amb lletra ...

Macià proclamant la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica.

Li busquen lletra al actual himne de espanya , un himne que molts no setim nostre al igual que no ho fem amb la actual bandera. I no ho fem perquè son dos símbols de victòria de una gent sobre altra , el que implica que també ho son de derrota , de la meua derrota. Ara al himne que va representar a una espanya 'Grande y Libre' li volen ficar lletra per a que la gent puga cantar quan sona.
Si volen cantar un himne que adopten el himne , i de pas la bandera , de la república , que a més d'acceptar millor que avui la plurinacionalitat , representava a tots , i si filem prim , a mi m'encantaria desfer-me de espanya i recuperar la romàntica idea de la Federació Ibèrica , així em sentiria part d'aquest tot. Els punts podrien ser ...

a) D'aquí a pocs anys Catalunya, Euskal-Herria i Galiza asoleixen un lloc destacat de sobirania.

b) Ha arribat el moment de fer la Confederació Ibèrica (República) i proposar a Portugal que ingrese. Com es fa per engrescar a Portugal?, fàcil, se li concedeix a Lisboa la capital administrativa de la Confederació. Ciutats polico-financeres, Madrid, Barcelona, Bilbao, etc, etc. Lisboa versus América i la resta de territoris versus Europa i Àsia.

Així , jo si em sentiria part del conjunt. Part d'un tot , però cadascú amb la seva identitat , la seva llengua , i tots respectant a tots.

El Himne de Riego , cantat.

El que espera ...

DESESPERA.

Avui m'he despertat de sobte , he mirat el despertador i m'he adonat. Res no havia trencat el meu somni , la primera punxada a la panxa no arriba a durar un segon , ja ho se , ja estic assumint-ho i el següent es una mirada cap al fons, resignació i cap endavant , tinc dret a perdre'm al País Petit, encara que de sobte, em sembla un error. Intente girar i dormir , doncs dormint viatge a llocs onírics on es més fàcil perdre's , relativitzar la meua pressió interna. Però alguna cosa ja m'ha tret del llit , envie una marca d'aigua , escarida i fins i tot preocupada , però no hi ha resposta. Avui es un dia estrany, ja no espere res, però soc incapaç de fer la bugada i traure la roba neta. Ahir va ser , potser, la primera vegada que vaig tornar a vorer la lluita que tan poc entenc i no vaig plantar batalla , em vaig limitar a observar , amb gest trist i resignat a la PUTA realitat. I ara , amb tot el risc que comporta , torne a deixar ací nua la meua anima. Trepitja-la , trepitgeu-la si voleu , possiblement comença a estar adormida i insensible. Ja no espere res de demà , només que siga demà , un indicador de temps transcorregut.


Com de tota manera la vida corre , bota i fins i tot fa cabrioles al nostre voltant , vaig a penjar un parell de vídeos , un es un curt que m'he trobat per la red , exactament a delacrew.net



Es molt interessant com gasten 3 textures al llarg del curt per a explicar el moment i como es pot contar una història en 3 minuts i amb només dos actors , a vorer si a DoingtheGamb agafem consciència :P.


I l'altre es un que fins i tot pensava que ja l'havia pujat , es de fa mil anys , un concert a la sala Wha Wha del Cedro dels gandules , ho vaig gravar amb el movil , així que no espereu gens de qualitat , però pense que s'entén i te la seua gracia ...

Si pareu be l'orella podeu sentir a Cosa comentant la jugada :P.

Punt ...

I FINAL.

Avui no.

Avui no tinc ganes d'escriure , però vaig a obligar-me a vorer si m'ajuda a parar el run run que m'envolta.
Avui no tinc ganes , estic cansat , massa sol , molt de riure i un projecte ple d'il·lusió , tela roja , i cascos d'agranar sostres.
Avui es avui i demà , òbviament, serà demà.
I confie en demà , confie amb tot el meu cor i el que em resta de ment en demà , en demà mateix , dimecres , es a dir , el avui i fins i tot el ahir de tu , aquell que repassa aquestos renglons torts que possiblement no signifiquen res per a tu , i si no ho fan , es que no valen.
Avui els he d'escriure , m'obligue a fer-ho , i deixar-los a terra i desfer-me d'ells , i pensar en demà.
Demà faré ploure , banyaré els carrers i els camins , oloraré a terra humida , serà demà.
Avui , si puc , dormiré a dalt d'un núvol , i plegaré i desplegaré les meus ales , demà ja em deixaré caure.

Així que només puc dir fins demà ... i sort.

I'm not a Superman

Avui vaig a fer una entrada molt multimèdia , supose que en part perquè així els meus remecs passaran més desapercebuts. I es que la sensació que em gaste es curiosa , encara que no irracional ,, fins i tot es pot dir que es coherent , que de que parle?? es cert , anem per feina. Resulta que aquesta el la setmana NO , o NO TINC.
1. Doncs no tinc pasta , encara que mai la he tinguda i no es una cosa que em lleve la son , en els 2 duros que tinc soc prou feliç.
2. No tinc sort , gens diria jo , Dimarts la grua va enganxar el meu cotxe i se'l va endur d'un lloc on es pot aparcar , no hi ha senyal que indique el contrari , fa un any que aparquen ... em tocara recórrer , avui el meu motor ha dit prou i basicament ha deixat de funcionar be , com soc pobre con una rata , ho he apanyat amb masilla , ja veurem quin resultat dona la MacGyverada que he fet ...
3. Si no tens sort ni diners , seràs afortunat amb l'amor , no?. Doncs No , no ho soc , més be al contrari , últimament la cosa es desfà del tot , i es que no m'agrada gens el plantejament , així que d'amor poquet poquet.

Que quina es la paradoxa ?? , doncs que estic prou be , pese a tot això veig les coses de colors i amb optimisme , que per que es raonable?? Doncs crec , i dic crec perquè segur del tot no puc estar , dimarts vaig entendre certes coses i m'he llevat un pes de damunt , perquè el que no pot ser ,no pot ser , i més si es impossible.

I al final la reflexió , de vegades el que volem es el que necessitem , però altres hi ha que agafar un plan alternatiu.

I ara la multimèdia , primer un tango que m'ha passat una xiqueta amb un somriure de boba enamorada que tira d'esquenes , un beset ;).




I ara un vídeo dels Monthy Phyton , extret d'aci.



'Graham Chapman, miembro de los Monty Python, murió en 1989 y hace unos días me topé con esta grabación tomada en su funeral. Merece la pena verla entera no sólo por la divertida elegía de Cleese o porque el numero musical final (que no desvelaré, pero que los lectores pueden imaginarse) levante el espíritu a cualquiera. '

(Podria ficar només l'enllaç , però no puc resistir penjar-ho ací , la frase de dalt també es copiada del lloc.)

Un dia em pillen els continguts i em cau una multa :P.

Una miserable Pizza

Avui he guanyat una pizza , això si , no la menjaré amb gana , la he guanyada per pronosticar que Rita tornaria a ser alcaldessa. Que gustós la hauria pagat !! Hi ha moments socials que un no pot entendre , i aquest es un fins i tot radical , ha guanyat el Pp amb majoria absoluta , cara de tonto , nas de clown. I es que la legislatura anterior s'han dedicat a fer cosses grans , a més tamany , més gasto absurd i més parafernalia millor , i els nanos fent classe a barracons , els centres de salut plens de cues , la policia local que unicament fica multes de transit i tanca garitos a les dues del matí ... però valència està tan bonica ... Boniatos !! I si no tenim prou amb una setmana de falles , he dit setmana?? , no no ... que ja es un mes de absolutisme faller al any !!, doncs ara menjarem un altre amb un circuit urbà de F1 , ens hem tornat bojos o que ??? .
La gent sacrifica benestar en cosses bàsiques com educació o sanitat per tindre tres moles de ciment blanc i faroles de ferro ?? Doncs la resposta es SI , i per a comprovar-ho empíricament , només has de pensar en la gent que veus a una boda o una comunió , i que es capaç de malviure una temporada per a portar un vestit de nosequi que val una ronyonada per a aparentar i ser més que el familiar que ha fet el mateix , doncs dos i dos , quatre . Som així de tristos , i ara tenim quatre anys més de blaverisme ,fallerisme i faraonisme . I per a mi , de merdisme. I el que no vaig a fer avui es parlar de la llengua , que això em mata , només dir que la imposició política de la denominació de la llengua es equivalent a que imposaren que dos i dos son cinc , i la gent damunt aplaudint. Apa a fer la ma ja , ostia...

Per cert , he recuperat els videos de 'Los Gandules' del 'wha wha' a vore si demà els puc pujar al youtube i els escanyote ací ... Bona nit xiquets i xiquetes.

Espurnes de felicitat.

Hi han caps de setmana i caps de setmana , i aquest es pot qualificar. Tota historia te un inici i en aquesta es un Dijous a la nit. Nit de relats , mal cridats contes , amb companyia inesperada al sopar , no van arribar a 3 hores , però em van deixar amb intriga , hi ha alguna cosa al fons d'eixa mirada ; nit que va finalitzar amb el record d'un matí a la plaça de Hondarribia menjant boles de formatge arrebossat tornat de la cel·la que tant ens va costar trobar. Divendres dia d'anada i tornada , de morir damunt la gespa amb foc als pulmons i llums als ulls , de donar fins l'últim alè a la vora del mar ; no entendre mai per que 'YeiSi' (així el crida Julica) no te una cohort més nombrosa d'admiradors/admiradores ; salvar a un grapat de xiques de les mans de la màfia russa , i de no tindre celles. Dissabte , evidencia que em costa un mon comprar , que soc un desastre emplenant la cistella , de sentir i assentir , d'escoltar i envejar poder errar , dia de no , de sopar xines i galeta de la sort , 'Amor es la única medicina para un corazón dolorido' , cara de poker , hi havia que anar a fer-se una Voll-Damm , o dos ... matem la nit al futbolin del 'Darkness' . Diumenge , 'de oca a oca i tire perquè em toca' , expulsats de la 'casa del amor' sense ser nominats ni res , cotxe i per un gelat , lluny , tan lluny que trobem a 'Gatonidas' fent la vesprada com un gran fill , si xiquet , una enhorabona de la meua part , i tanquem amb una peli que millor no esmentaré.
El resum es que tinc gent que m'estima i a la que estime , que està ahi , que em demana que menge més i m'abraça al veure'm els ulls. que sap qui soc i m'estima així.I que els he tingut quatre dies seguits tots per a mi.

I després de la nyonyada apegue un article de 'Perez Reverte' que em va pasar Marta, la xiqueta que més fàcil s'enamora a aquest costat del Turia ... un beset xiqueta.

'Oye, chaval

Oye, chaval. Me dice tu hermana que estás cada vez más para allá, y que has perdido el curso, cacho cabrón. Y que encima te estas metiendo de todo. Y digo todo, colega. Alcohol y pastillas, y pastillas y alcohol, y dos paquetes diarios de tabaco a tus diez y nueve tacos. Y que has dejado a tu novia, o en realidad es ella la que te ha dejado porque no te aguanta. Y que vuelves a las tantas saltándote semáforos en rojo con una castaña que te cagas, y que las broncas con tu viejo son de órdago, y que pasas de todo. Que pasas de verdad, con los ojos de estar allí lejos sin la menor intención de darte de nuevo una vuelta por aquí en el resto de tu puta vida. Suponiendo, dice tu hermana, que te quede mucha puta vida por delante.

Dice que te diga algo, que me lees los domingos y me haces caso. No sé en que carajo podrías hacerme caso tú a mí; pero si lo dice ella, que es la Bambi de la familia, sus motivos tendrá. En fin, que te diga algo, escribe la pava, como si yo fuera la virgen de Lourdes. Y no sé qué decirte, la verdad. De finales felices me creo lo justo, y la última varita mágica que vi la tenía clavada en el coño un hada a la que violaron en Sarajevo. No sé si me explico.

Pero en fin. Me sentiría raro si hoy no te dedicara esta página. No por ti, que no te conozco, sino por la Bambi. Se quedaría decepcionada, y a lo mejor ya no se leía más novelas mías, ni soñaba con ligarse al padre Quart o a Lucas Corso. Así que mira, voy a decirte que acabo de apuntar que no te conozco, pero es mentira. No es difícil conocerte si uno mira alrededor y se fija en el país en el que vives, y la tele que ves, y los perros que planifican tu vida y tu futuro, y los políticos a los que votan tu padre y tu madre. No es difícil si uno piensa en esa empresa donde estuviste trabajando este verano, y en el trabajo donde explotan a tu ex novia, y en la desesperación de tus amigos. No es difícil y me hago cargo, te lo juro. Esto es una mierda, y la palabra futuro es como para colgársela de los huevos. ¿Ves como en realidad sí te conozco?

Hay, sin embargo, algo que puedo decirte. Estás aquí, en el mundo que te ha tocado. Sería estupendo que hubiera revoluciones por hacer y sueños por alcanzar, cosas que te pusieran caliente y con ganas de echarte a la calle. Pero sabes, o lo intuyes, que todas las revoluciones se hicieron, y una vez hechas se las apropiaron los de siempre. Que los buenos se quedan afuera, bajo la lluvia, y que esta película la ganan siempre los malos. Sé todo eso porque lo he visto en todas las lenguas y colores. Lo he visto allí y lo veo aquí. Y sé que las grandes aventuras colectivas, la solidaridad, los mecheritos, yupi, yupi, todo eso se fue a tomar por saco hace mucho tiempo.

Pero quedan cosas, te doy mi palabra. Cuando ya no son posibles los héroes solidarios, llega la vez de los héroes solitarios. A lo mejor, ahora que han muerto los dioses y los héroes con mayúscula, la salvación está en el heroísmo con minúscula. En el peón de ajedrez olvidado en un rincón del tablero que mira alrededor y ve al rey corrupto, a la reina hecha una zorra, al caballo de cartón y a la torre inmóvil, haciendo dinero. Pero el peón está allí de pie, en su frágil casilla. Y esa casilla se convierte de pronto en una razón para luchar, en una trinchera para resistir y abrigarse del frío que hace afuera. Ésta es mi casilla, aquí estoy, aquí lucho, aquí muero. Las armas dependen de cada uno. Amigos fieles, una mujer a la que amas, un sueño personal, una causa, un libro. Cómo reconforta, colega, mirar a un lado y ver en otra casilla a otro peón tan solo y asqueado como tú, pero que se mantiene erguido y, tal vez, tiene un libro en las manos. Hay aventuras maravillosas, vidas riquísimas, sueños increíbles que empezaron de la forma más tonta, con solo pasar la primera página de un libro.

Ya sé que no es gran cosa, colega, No soluciona nada, y lo único que te permite es comprender. Pero eso no está nada mal. Me refiero a comprender que nacemos, vivimos y morimos en un mundo absurdo, que a lo más que podemos aspirar es a asumirlo mirándolo de frente, con orgullo de quien se sabe peleando solo, hasta el final, solidario con aquellos otros peones que, como tú, libran su pequeña y pobre batalla en casillas olvidadas. Y al final descubres que no es tan grave. Los hombres vagan perdidos hace miles de años, y siempre fue la misma historia. Lo único que los diferencia es cómo viven y cómo mueren'

Arturo Perez Reverte

Bona nit , i si demà veus una espurna de felicitat als meus ulls , no serà un miratge.

Pensat i fet !

Avui m'han passat un enllaç que parla de 'feng shui', i el meu llit ja no es on era aquest matí. Gracies princesa. El més acollonat es que tot ha quadrat , fins i tot la orientació de la meua capçalera respecte al meu Kua.
Ja vos contaré si estic dormint millor i descansant més. Bona nit.

Cap al nord , timonel !!!

Som a dilluns , i certament he tingut un cap de setmana ... per a començar el divendres , de sobte , sorpresa !! , Mario tenia una entrada per a mi per al Palau de Les Arts , per fi anava a vorer la mole de Calatrava per dins !!!. I la veritat , esperava més , es un tros de formigó blanc amb trencadís a sobre en certs punts , es certament atractiu fins que t'apropes i veus el formigó cru , en certs llocs em va recordar els bunquers de la segona guerra mundial que vaig vorer a St. Maló. I desprès una vegada dins , la sala em va semblar menuda , es molt menuda per al bitxo que l'envolta , de fet comence a sospitar que dins de aquella mole hi ha alguna cosa més , un làser mortal per a destruir el Tibidabo ??? , un circuit de F1 desplegable ?? No ho se , però alguna cosa hi ha de haver allà dins !!!. Cert es que la acústica no es roin i que el lloc es bonic , però es molt menut ,però tenint en conte que la conya els ha costat al voltant de 2€ , es cert que no es pot demanar molt ...

Respecte a l'obra ,Dobře placená procházka (Paseig ben pagat) 'Opera jazz, basada en un llibret de Jiří Suchý' era anunciada com Opera-Jazz , jo diria que de opera no hi havia , i que de Jazz , lo justet. He de dir que escoltar una Bossa nova o un Tango en xec te el seu punt. I poc més puc contar , doncs les entrades eren gratuïtes , molt bones , a platea , al mig , impressionant per a ser de gorra ... fins que en vam adonar que excepte la nostra fila , la resta tenia uns LCD davant amb els subtítols de l'obra. Es a dir , ens vam papar un obra 100% en xec . I jo m'ho vaig passar genial. I la recomane , encara que no tinc ni idea del argument original , jo em vaig fabricar un , i com es molt plàstica , la vaig gaudir com un menut fent de lleonet .
La resta del cap de setmana es difusa , vaig tindre un final de divendres tendret , un dissabte de festa temàtica que em va ajustar massa al final i un diumenge envoltat de gent per la vesprada i fugaç per la nit.

I ara ací estic , menjant-me un a un els estels que havia ficat al cel i que ja només valen per a guiar-me en busca de bon vent. Bona nit a tothom.

Mira'm als ulls , que et veig.

A sovint me'n vinc ací i em refugie del mon , només son instants que em permet la meua imaginació , però se que d'ací no molt vaig a tornar , vaig a pujar al Perdut i tancar un maleït cicle. No se com es tancarà , però de segur que es amb un somriure.


Em trobava perdut , perdut ,
quan per fi em vaig retrobar ,
vaig morir al intentar abraçar
el reflex de la lluna al aigua.

Ara que soc al fons del llac,
només en resta surar.
Doncs allà dalt ,
desdibuixada per les ones,
encara puc albirar una lluna.

Qui sap quina Lluna m'espera ,
jo no en tinc ni idea ,
però ja ho va dir el poeta ,
parlant de nits com aquesta ...

'Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
Es preciso comer
fruta verde y helada.'


I un poc d'un altre mestre com es en Serrat ...

La cosa più importante.

Gotes de metall pensant cauen ,
sorgides del temps cremant etapes,
lacerant la meua pell sense pietat,
omplint-me la vida de cicatrius.

Vaig ser agosarat , potser massa
i la partida es com es ,
no hi ha 'farol' , un error?
no se jugar d'un altra manera.

De nit la lluna em mira
i tinc converses amb ella
però mai em sap dir el nom dels estels
son massa per a recordar-los sembla.

Que puc fer per conèixer el nom
del únic estel que m'interessa ,
si no em deixa preguntar-li ,
i la lluna ja no se'n recorda?.

No vull que la foscor em prenga ,
però l'anima ja es morta ,
ni rel , ni fulles , només fusta,
deixe'm córrer el vent.

Dia pla

Que tinc ? , no ho se ,
Que vull ? , depèn del dia , de la hora , del minut ,
Cap a on vaig ? , ara cap a dalt , ara cap a baix , ... ,
Que desitge ? , la pau mundial , ?
Que espere ? , esperança

Potser ha arribat el moment de curar-me del tot
de netejar-ho , amb el risc que això comporta
de deixar de fer força i respirar fons.



Potser ja es moment del au revoire mon petisa.

Maig Negre

Sembla que de vegades tot el vent bufa a la contra , no hi ha res que s'endrece i per contra tot el que t'envolta comença a ficar-se tort. Comentava un parell d'entrades a baix que avui aniria al Palau de les Arts a vorer La Walkiria , doncs no , no vaig a poder anar-hi perquè tot s'ha capgirat d'última hora i s'ha ensorrat el plan.

No se que passa ,les arrels del meu arbre han perdut força , no busca l'aigua com avanç. Les fulles cauen al maig com si arribara la tardor; pense que es trist. Son les decisions mal preses al hivern , coses que ara es poden vorer clares al cel blau de la primavera i que aleshores s'ocultaven darrere de núvols grisos. Per un moment , vaig pensar que m'havia adonat del error a temps , i va reviscolar , va traure forces i les fulles verdes que van mirar al mon a les hores son les que ara estan a terra. Al menys ara puc vorer quin va ser el error , soc menys neci , i estic en pau amb el mon , per molt que aquest intente donar-me guerra amb els colps demolidors del destí que em fan pagar per tot això , que carreguen damunt de la meua esquena un pes infinitament superior al que pensava que podria aguantar , però aguante !!! , i aguantaré , i continuaré Somniant i continuaré Lluitant. I si he de morir per a tornar a nàixer , així serà.

Només se que no em puc llevar del cap una mirada , una paraula , un adeu ,amb sinceritat.


No hi ha demà - Obrint Pas

No Comment

IN MEMORIAM

Cregué en prodigis fins que un oportú
forat al pulmó dret el corsecà
com una rel posada al sol.
                                        Tenia
dinou anys o poc més i la tendresa
li tacava la pell com un èczema.

Va partir poc. Quan el sobtà la mort
digué quatre renecs amb veu ben clara
i escopí sang,impúdic i solemne.

Ara reposa en pau. Preguem per ell.

Miquel Martí i Pol.

Mossegant

La foto l'he estreta d'ací

Estabornit per la nit , dedique els dies a mirar a l'horitzó per damunt de l'aigua i el salnitre. Deixant que la rumor de la Mar m'acarone l'anima. Només tinc ganes de donar-li un mos al l'horitzó i trencar l'implacable línia continua. Recobrar l'equilibri desequilibrat on tan segur estic , de ballar per damunt del cable a la llum de Lluna , miolar amb els gats del carreró i botar fins a una penya per udolar amb els llops mentre mire als ulls , fins al fons de la seua anima , a la Lluna , a la Lluna Llunera. I eixir correns nu fins tocar el Sol de la matinada, per a desprès volar fins a un tros de pedra que sura al mig del univers , i seure amb les cames penjat a la vora dels estels , per a finalment, poder somniar en fer coses meravelloses.

Caminar per la sorra de la platja pot ser un castic o un plaer , es pesat i fins i tot esgotador , però fent-ho, escolte la Mar al meu costat , sentir el meu cos començant per la planta dels peus , i sempre note com la brisa m'envolta , m'abraça i finalment em fa flotar per damunt de la sorra , carrega les meues ales i puc començar a volar. Ja estic a la platja , Dimarts i Dimecres vaig tastar sorra , comence a caminar , si vols volar amb mi , no et descuides massa ...

Dilluns , vaig a visitar El Palau de les Arts , ni més ni menys que per a vorer La walkiria , amb Zubin Mehta a la direcció musical i la La Fura dels Baus encarregada de la resta. Tinc tantes ganes , primer d'explorar el recinte de Calatrava que tant de temps he vist créixer i indagar per l'arquitectura del edifici. Segon per l'espectacle , promet ser d'aquelles cosses que costa oblidar en una temporada. Promet contar les meues impressions de 'lego'. I tercer agrair a Mario , per dir-me-ho , convèncerm i finalment , aconseguir-me l'entrada , gracies mestre !!!.

I al despertar ...

I al despertar , més que res , faré de menys que ningú em diga que els meus ulls s'han reciclat.

La màgia encara hi es amb mi. Somnie i Lluite.Però ja faig teràpia.

Mire els estels , no em queda altra.

cavalls.horitzó.el mur.—camí porcellana.petita.(pas de dansa.cavall.enyor.

Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent ...

I com avui no m'ixen més paraules , empraré les del mestre Lluís ...

Cant de l'enyor

Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Lluís Llach

Traduïnt ...

Voici que vient l'été la saison violente
Et ma jeunesse est morte ainsi que le printemps
O Soleil c'est le temps de la Raison ardente
Et j'attends
Pour la suivre toujours la forme noble et douce
Qu'elle prend afin que je l'aime seulement
Elle vient et m'attire ainsi qu'un fer l'aimant
Elle a l'aspect charmant
D'une adorable rousse.

Extret de La jolie rousse
Guillaume Apollinaire (1880 - 1918)

I que qui diu rousse , diu el que a cadascú li interesse ;).

Avui Rugbi-sangria , a vorer si en el proper post vos done detalls , Bon Soir mes amis !!.

Camí D'Itaca

I vinc , d'un dia de pluja , d'una setmana de pluja , d'un temps de mel amb terra , de dolça amargura , de terra verda i aire humit , de vorer els estels.

Primer , com es habitual , els deures , que ja era hora ...

PIEDRA NEGRA SOBRE UNA PIEDRA BLANCA

Me moriré en París con aguacero,
un día del cual tengo ya el recuerdo.
Me moriré en París -y no me corro-
talvez un jueves, como es hoy de otoño.

Jueves será, porque hoy, jueves, que proso
estos versos, los húmeros me he puesto
a la mala y,
jamas como hoy, me he vuelto,
con todo mi camino, a verme solo.

César Vallejo ha muerto, le pegaban
todos sin que él les haga nada;
le daban duro con un palo y duro

también con una soga; son testigos
los días jueves y los huesos húmeros,
la soledad, la lluvia, los caminos…

César Vallejo

Quatre parts , una idea.
Primera:
No se en quin moment de la seua vida escriu açò , però per a mi la imatge es un escriptor en soledat ,a París , un dia de pluja , i veient passar els últims instants de la seua vida , pot ser queden un parell de mesos , de dies , de hores , qui sap. Simplement ell ja es mort , avui mateix.
Segona:
Avui ha decidit que ja es mort , mort per a lo que a ell li importa , ja no hi ha res al mon que li valga la pena , ja no val la pena continuar vivint
Tercera:
L'unic que li queda es el record de la pena , de lo dur de la vida , de la gent que l'ha maltractat , que s'ha aprofitat d'ell ...
Quarta:
Només li queda el que l'envolta , inanimat , lúgubre , només li queda la mort.

La idea:
Ja no li queda res realment valuós , només la mort , per que no avui ?

Curiosament , va morir un dia de pluja a Paris , un dia del que ja tenia el record.

I ara , les banalitats ...
Puc resumir-ho tot amb una setmana intensa d'anada i tornada , de pluja , de sang , i sobretot de força per a mi. He estat al 'Vinya Rock' , finalment , i ha sigut el Vinya de la pluja , el Vinya per el qual , a partir de l'any que ve , un escenari s'anomenarà 2007. Jo podré dir allò tan clàsic de 'Jo vaig estar allà' . De fet vaig pujar i baixar , i tres dies a remulla. Però valuosos , de vorer concerts potser irrepetibles , com el de 'Obrint Pas' , amb 30000 goles corejant cançons del País Valencià , o el de 'Manu Chao' que va ser el millor de tots , sense oblidar el de 'Macaco' o el de 'Los Delinqünetes' on ho vaig passar de por. També vaig vorer grups als que tenia ganes , com 'Hora zulú' , que em van pareixer una mica justos en directe , 'S.A.' , potser es el de sempre , a mi no em va fascinar , però hi ha gent que diu va ser el millor , i la gran pena que tinc va ser no vorer a 'Solufly' , ja que estava fugint de la tempestat.
I més dies d'anar i tornar al meu cap , d'estimar amb força i no rendir-me de somniar , de somniar dur i fort.I finalment d'oferir , d'oferir el que em demane el mon , soc generós perquè ho dec tot. Així que aprofiteu-vos de mi , que estic d'oferta ;) !!!!.
Somniaré amb fàbriques de cafè , màquines de te i passarel·les de xocolata , somniaré , perquè hi ha que somniar. Així , que tots , somnieu , somnieu fort. I per damunt de tot , somnia tu , ma Meru.

Doneu-li al Play i gaudiu del viatge com ho faig jo.



Viatge a Itaca - Lluís Llach

Bounded

Hi ha que entendre que no tot es pot entendre , perquè aquest es el principi per a poder somniar.

Lluitaré , Somniaré.

Festival

Men vaig al 'ViñaRock' amb un mig somriure , ahir va ser un dia nuvolat , dia de projectar Paris als carrers de València , dia de caminar i recórrer espais físics i vitals . Men vaig amb un mig somriure a la trobada d'una horda de gent coneguda , d'una experiència nova (a la vellea ... ), i amb anim de pasar-ho be. Men vaig amb un mig somriure , una mirada a la retina , i una abraçada al cor. Men vaig a cridar , a botar i a enviar als meus dimonis molt lluny , pasem-ho be i al bou. Men vaig amb una mirada estacada a la meua anima.
Men vaig amb els deures per fer :$ , promès que quan torne.

Men vaig amb quatre ratolins a una ma i un a l'altra.

Somniat amb homes-pardal electrics

Extret de Fogonazos.

Després de veuré açò no puc menys que ficar-ho. Les imatges pertanyen al documental 'Straight up' i mostren el treball habitual de revisió de les línies d'alta tensió en EEUU. Son un dels espectacles més surrealistes que he vist en molt de temps , son quasi com un somni. A mi personalment em reporten una extranya sensació de pau i irrealitat que m'ha deixat un bon rato bocavadat.

Un beset a tots i totes , i sobretot a tu que estàs llegint açò que semblen només línies de text.

Mira'm als ulls

Els deures ...

CHICO WRANGLER

Dulce corazón mío de súbito asaltado.
Todo por adorar más de lo permisible.
Todo porque un cigarro se asienta en una boca
y en sus jugosas sedas se humedece.
Porque una camiseta incitante señala,
de su pecho, el escudo durísimo,
y un vigoroso brazo de la mínima manga sobresale.
Todo porque unas piernas, unas perfectas piernas,
dentro del más ceñido pantalón, frente a mí se separan.
Se separan.

De "Indicios vehementes" 1985 , Ana Rossetti

Potser , tot es podria resumir amb una paraula , 'feromones' , encara que al fons de tot es pot veure una imatge d'amor amagada dins d'un atac de sexe , però hi ha que mirar-ho amb ulls retorts ;).

I després la historieta ...

Concerts , horta , claustre. així es pot resumir el meu cap de setmana . Això si , gracies a la sister que puc dir m'ha 'obligat' de concert en concert , primer a la Jam , inmensa Jam d'Alcasser i desprès el concert del 'wha wha' per a presentar-me els 'Gandules'. També molt interessant el fet de currar un dissabte amb 6 tarats més com jo , fent projectes que com cuadre un ens fica a la lluna. I finalment dia al mig de l'horta , dia de gelat , sol i un milió de dubtes , encara no se on estic ni cap a on vaig , només se que ara ,potser ja, duc el sol a l'esquena. I que en certa manera s'ha parat el temps i l'espai i que tinc por , del mon , potser em toque ficar-me l'etiqueta de LQATH.
I finalment dedicatòria especial per a Javi , perquè només me'l trobe de festa ... i perjudicat.

Bona nit , nens i nenes , ja falta menys per a que puga tornar a contar contes.

Contradicció

La fotografia es d'aquesta noticia. La he inclosa perquè es d'una plasticitat brutal. Tan terrible com hipnòtica.Gran foto.


Si , tens raó , soc una contradicció , visc al caos , en mig del no res i envoltat per tot. No se cap a on anar , però no pare de caminar , dubitatiu , avant , arrere , dreta , avant , esquerra , darrere ... no se el que volen les meues cames , les meues mans , els meus ulls , cada dia més cansats de intentar mirar més enllà i no veure ací. M'agrada que m'acaronen i mentre sentir les veritats que fustiguen la meua pell amb suavitat , Tinc el cor de vacances i el cervell en vaga , i la resta del cos perduda als corredors d'un edifici que de sobte , no coneixen. La ma esquerra diu Sol , i la dreta Lluna , una cama em demana encens i l'altra mirra , que ha sigut dels reis mags ???. I al final desperte i sempre la mateixa qüestió , si soc tan gos per afaitar-me la cara , que faré quan siga el cap?? I en eixa resposta , pot ser , tinc la solució.
Perquè no sempre es el mateix el que es vol , que el que es desitja.
I estan les pors per a confondre el que es te , el que es vol , i el que es desitja.
I tu , que vols? que desitges? i sobre tot , de que tens por?

D'un xiquet ...

Avui primer els deures ...

F A R E W E L L

1

DESDE el fondo de ti, y arrodillado,
un niño triste, como yo, nos mira.

Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.

Por sus ojos abiertos en la tierra
veré en los tuyos lágrimas un día.

2

YO NO lo quiero, Amada.

Para que nada nos amarre
que no nos una nada.

Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.

3

(AMO el amor de los marineros
que besan y se van.

Dejan una promesa.
No vuelven nunca más.

En cada puerto una mujer espera:
los marineros besan y se van.

Una noche se acuestan con la muerte
en el lecho del mar.

4

AMO el amor que se reparte
en besos, lecho y pan.

Amor que puede ser eterno
y puede ser fugaz.

Amor que quiere libertarse
para volver a amar.

Amor divinizado que se acerca
Amor divinizado que se va.)

5

YA NO se encantarán mis ojos en tus ojos,
ya no se endulzará junto a ti mi dolor.

Pero hacia donde vaya llevaré tu mirada
y hacia donde camines llevarás mi dolor.

Fui tuyo, fuiste mía. Qué más? Juntos hicimos
un recodo en la ruta donde el amor pasó.

Fui tuyo, fuiste mía. Tu serás del que te ame,
del que corte en tu huerto lo que he sembrado yo.

Yo me voy. Estoy triste: pero siempre estoy triste.
Vengo desde tus brazos. No sé hacia dónde voy.

...Desde tu corazón me dice adiós un niño.
Y yo le digo adiós.

Pablo Neruda

1. Em fa mal només de pensar-ho.
2. A sovint no hi res millor que el silenci de les paraules.
3. El desig no es sempre la realitat , i al final , tots ens gitem amb la mateixa.
4. En definitiva la eternitat es fugaç.
5. "...Desde tu corazón me dice adiós un niño.
Y yo le digo adiós." , res més que afegir.


Pense que eren molt difícils els deures d'avui , i potser no els he treballat com deuria , però millor deixe'm-ho així ;).


Molt be , anem per feina :
La interpretació que jo li done , evidencia o una gran covardia o simplement el desig de sentir d'una manera pura , amb tota la amplada de la paula. El fet , que em van recordar a una conversa de cervesa a la ma , es qui es l'autor , i be , potser , des de aquest prisma es pot arribar a la conclusió que , regirant molt , es un poema al mateix però no como a sentiment si no com a un rapte momentani.
El resum es que al mig d'un amor tan gran com el cel , apareix un xiquet , un xiquet al qual hi ha que estimar , fins i tot matar , però que desvirtua el sentiment pur del amor, que no hi haja res que obligue , que només haja amor i res més. Per això alava el amor pur , el que només es amor , i finalment s'acomiada d'ella i d'ell.

Com son deures refets no els he treballat massa tampoc , no m'ho tingueu en conte.


I ara la crònica :

Fa més del que voldria que no hi ha res per ací , així que he acumulat , potser , massa pedres a la meua motxilla , però traure unes quantes , llevaré el fang , i les exposaré el millor que puga.

I m'he anat ,per fi , lliure al mig de la pluja , poses per el fang fins a les entranyes , ple d'aire de llibertat. I he conegut a "Gato Negro" un punt a recordar en mig del no res o del tot , gracies per fer-nos companyia al dinar. Ho he gaudit , ha sigut curt , però potent , genial , he volat sense traure els peus de terra , he sentit coses que feia de menys , i he netejat el meu cap. He jugat les meues cartes , i sembla que la partida agafa color , sembla que potser , ja se quina serà la meua propera ma , el que no se , es que tindrà la resta de la taula a les seues , juguem , juguem , que la vida es somni , i els somnis , somnis son.

Black Jack

Tot a una carta , ja m'entens , es tot o res en un tres i no res. Potser tota la partida ha sigut un farol , però vaig arriscar i jugar-me-ho tot , la camisa , el cor i l'anima a una ma , potser no es el moment , potser vaig tan enganyat que em coste una vida recuperar-me , però es el moment , només puc perdre o no perdre , allà va la meua ma , damunt de la taula , negre , roig i blanc , nues , sobre el verd de l'herba que tant m'agrada trepitjar descalç. Tot , no tinc res més , i a la teua ma tens la resposta , es l'hora de jugar , d'arriscar , de morir al vell mig del riu. Perquè en definitiva , aquest joc es com tindre l'anima fosca , incerta , a una carta.

peçonha

Penses que eres el que el mon necessita
un ser indispensable , el correcte,
al menys així ho fas veure.
I fins i tot t'ho creus ,
i la culpa de tot sempre de la resta.
I no eres més que les restes d'un naufragi ,
d'un naufragi de naufragis ,
navegant per la mar amb la fusta pútrida
el velamen negre per l'odi,
i salitre menjan-te les entranyes ,
l'anima coberta de brea ...
i amb el vent sempre en contra.

Però no es el vent que t'esquiva,
es la teua anima que sempre gira ,
per a tindre excusa , la excusa , la gran excusa,
i poder clamar al cel que la vida es injusta.
Que les coses no som com deurien.

Així que estàs tu per endreçar-les.
si fa falta zitzània , no dubtes,
i apunyalar per l'esquena es quotidià.
El fi sempre justifica els mitjans ... .
Per a després anar plorant les penes
intentant donar la llàstima que tu provoques,
fent veure que eres un desgraciat.

Et desitjaria que mossegares la teua llengua ,
no fa falta , se que ho fas cada nit ,
que el rancor et consumeix a diari ,
i que al final , tot es paga . Tot.

I moltes coses ...

Primer els deures ...

A UN RÍO LE LLAMAN CARLOS

Yo me senté en la orilla;
quería preguntarte, preguntarme tu secreto;
convencerme de que los ríos resbalan
hacia un anhelo y viven;
y que cada uno nace y muere distinto
(lo mismo que a ti te llaman Carlos).

Quería preguntarte, mi alma quería preguntarte
por qué anhelas, hacia qué resbalas, para qué vives.
Dímelo, río,
y dime, di, por qué te llaman Carlos.

Ah, loco, yo, loco, quería saber qué eras, quién eras
(genero, especie...)
y qué eran, qué significaban «fluir», «fluido», «fluente»;
qué instante era tu instante
cuál de tus mil reflejos, tú; reflejo absoluto
yo quería indagar el último recinto de tu vida
tu unicidad, esa alma de agua única,
por la que te conocen por Carlos.

Carlos es una tristeza, muy mansa y gris,
que fluye entre edificios nobles,
a Minerva sagrados y entre hangares
que anuncios y consignas coronan.
Y el río fluye y fluye, indiferente.
A veces, suburbana, verde, una sonrisilla
de hierba se distiende, pegada a la ribera.
Yo me he sentado allí, sobre la hierba quemada
del invierno para pensar por qué los ríos
siempre anhelan futuro, como tú lento y gris.
Y para preguntarte por qué te llaman Carlos.

Y tu fluías, fluías, sin cesar, indiferente
y no escuchabas a tu amante extático
que te miraba preguntándote
como miramos a nuestra primera enamorada para saber si le fluye
un alma por los ojos,
y si en su sima el mundo será todo luz blanca
o si acaso su sonreír es sólo eso: una boca amarga que besa.
Así te preguntaba: como le preguntamos a Dios en la sombra
de los quince años,
entre fiebres oscuras y los días -qué verano- tan lentos.
Yo quería que me revelaras el secreto de la vida
y de tu vida, y por qué te llamaban Carlos.

Yo no sé por qué me he puesto tan triste,
contemplando el fluir de este río...
Un río es agua, lágrimas: mas no sé quién las llora.
El río Carlos es una tristeza gris, mas no sé quién la llora.
Pero sé que la tristeza es gris y fluye.
Porque sólo fluye en el mundo la tristeza.
Todo lo que fluye es lágrimas.
Todo lo que fluye es tristeza, y no sabemos de dónde viene la tristeza.
Como yo no sé quién te llora, río Carlos,
como yo no sé por qué eres una tristeza
ni por qué te llaman Carlos.

Era bien de mañana cuando yo me he sentado
a contemplar el misterio fluyente de este río,
y he pasado muchas horas preguntándome, preguntándote.
Preguntando a este río, gris lo mismo que un dios;
preguntándome, como se le pregunta a un dios triste:
¿qué buscan los ríos? ¿qué es un río?
Dime, dime qué eres, qué buscas,
río, y por qué te llaman Carlos.

Y ahora me fluye dentro una tristeza,
un río de tristeza gris,
con lentos puentes grises,
como estructuras funerales grises.
Tengo frío en el alma y en los pies.
Y el sol se pone.
Ha debido pasar mucho tiempo.
Ha debido pasar el tiempo lento, lento,
minutos, siglos, eras.
Ha debido pasar toda la pena del mundo,
como un tiempo lentísimo.
Han debido pasar todas las lágrimas del mundo,
como un río indiferente.
Ha debido pasar mucho tiempo, amigos míos,
mucho tiempo
desde que yo me senté aquí en la orilla,
a orillas de esta tristeza, de este
río al que le llamaban Dámaso, digo, Carlos.


Damaso Alonso.

I la resposta es ...
1.- "Quería preguntarte, mi alma quería preguntarte
por qué anhelas, hacia qué resbalas, para qué vives."

La frase , aquesta frase avui em ressona al cap com una campana que sona al mig de la vall , solitària a dalt d'un campanar perdut. Potser es la preguntaria que faria , que em faria , que supose seria distinta ahir , avui i demà ...

2.- "qué instante era tu instante" (questionat)

El vers , increïble la precisió inexacta i incontestable , de resposta impossible i a la vegada fàcil de respondre , o potser tot el contrari , potser una pregunta de diari o una pregunta vital , no ho se , només se que per a mi es demoledora.

Després les històries :

Setmana moguda , mil xarretes , confessions , una mica de psicologia , i realment molt agradable. He netejat moltes coses , he ordenat unes altres , he vist gent que tenia moltes ganes de veure , moltes gracies a totes , i finalment he descobert un espai per als dijous després de sopar,gracies Carmen , fins que deixe d'anar , que em conec i ho faré . I gracies a les companyes de viatge , Esther (Abuela) i Madeleine (Madalena) , que m'han regalat dos nits delicioses ... precisament dels dijous puc traure un parell de reculls , doncs son tertúlies literàries , els últims dos dijous era d'autors de primer any d'un taller i em va crida l'atenció açò ...

No ames lo que soy
sino a quien pude ser
o envenena tu pecho , madre.

Alejandro Pellicer

Padre no esconde conejos. No lame ni contamina nada. Deambula por el rastro con paso de usurero , atento al oro que destiñe. Tan falto de sí mismo , pobre.
Padre pasa-tiempo midiendo a su alcance la costumbre , la multitud , la caravana y la altura de su pene con la muerte.

Guillermo Roqués (Medio melé)

Son aquests bàsicament per que son curts. El que no lleva que m'agraden molt.
I pot ser ja es prou per avui, que volia anar al llit no massa d'hora i ací estic encara , tan encara que vaig a cridar de nou a la fada que em dona les bones nits tots el dies.

Certesa

Només se que m'aterra no poder navegar a la teua mirada
i trobar les encluses que em porten al mar tancades.

Potser perquè les he trobat massa vegades segellades,
perquè no he pogut , no he sabut o no he volgut.
Potser ja estic cansat de lluitar contra lo irrefrenable.
Potser tot passa per la meua covardia ,
perquè tot pesa molt , i sempre acava a la meua anima.
Potser no deuria haver-ho fet ,
potser no ; però no em penedisc de res,
només de la lluentor baix dels teus ulls.
Perquè fa massa temps que no veig la teua llum,
potser només quan la teua mirada anava a altres llocs,
només perquè al teu somriure mai estava jo.
Potser no em sentia part,
només un acompanyant amb qui trepitjar els camins.
Potser sempre he buscat i regirat tot per una resposta,
perquè jo la necessitava i no he pogut trobar-la,
potser estava al meu abast i no l'he vista,
perquè o mai l'he tinguda o encara es a la meua ma.
Perquè continue buscant , per tots els racons,
potser mai la sabré ;però continuaré ensumant.
Potser et perdre ; però lluitaré fins al final,
perquè ets part de la meua anima.
Potser no torne a vorer la lluna,
perquè a cada racó la lluna es diferent, o no ,
només es que la veiem des de altre angle.
Potser camines ja cap al sud ; però jo t'acompanyaré,
perquè per molt lluny que te'n vages jo sempre hi seré amb tu.
Perquè potser només se una cosa ara mateix amb certesa , i es que cada dia tinc menys monyo. La resta , només potser perquè ...

QUAN TENIA QUINZE ANYS

Quan tenia quinze anys vaig escriure un poema.
Era el temps d'estimar i jo encara era pur.
Us en podria dir gairebé tots els versos
perquè llavors encara no pensava en l'angoixa
i d'aquell temps en servo ben vius tots els records.
I ara he estimat i he sofert i sóc home,
i tinc vint-i-set anys i la veu fosca i trista
i voldria oblidar tots els versos que escric.
Mireu-me bé les mans , com una rel em lliguen.
En les paraules sóc talment inviolable
que cada mot em torna més i més solitari,
més impotent potser per creure en els prodigis.
Tinc la rel dels cabells amarada de sorra
i el vent, un vent de sal , em bufeteja el rostre.
Agonitzo de tant d'esforç per no saber-me
i és , per befa ,en la veu que visc i que agonitzo.
I , encara, sé de cert que recomençar fóra
tan inútil i absurd que en el joc hi perdria
tot el que encara em resta de d'insabut i d'autèntic,
allò que potser els altre servaran quan em perdi.

Tot el que estimo i vull es resoldrà algun dia
en un sol mot obscur i dens , inajornable;
i només jo en podré saber l'abast per sempre.

Miquel Martí i Pol

Copiant mascotes :$

He vist el bixo que ha adoptat na viruset i no he pogut resistir-ho , i he anat i m'he portat un , juga tot el que vulgues amb ell , es un cadell i només vol que algú jugue amb ell , potser un poquet ens pasa el mateix. Viru , com ha vingut de tu , l'he batejat un poquet per a tu , només espere que jugues un rato amb ell. Mil besets !!!

Mario Bros. ver. Comunista

Nota: No soc l'autor del video. No se qui l'ha fet realment (newgrounds.com? terminal71.com?), pero es genial , jo l'enllace desde http://omglmao.blogspot.com .

Com seria Mario Bros si fos comunista ??? , ací teniu una visio prou divertida. Per la resta poc a contar , com vos he dit a tots , em manquen mimos , carinyo i estic d'alló mes nyonyo. besets a tot el mon , i un record molt especial per als micos d'aigua i el cosi d'acebes.

Round Up

Trencaclosques, espiral ,cercles concentrics , i mil figures geometriques que encaixen moltes a llocs concrets. Jugue a fer aquest trencaclosques universal i sembla que les peces que poden encaixar be , comencen a moure quan ja has avançat prou en el trencaclosques com per a que tornar enrere siga dificil , molt dificl , si no imposible. De vegades , aixó si , una peça tremola un temps , i quan la envoltes , màgicament , encaixa d'una manere perfecte , així , que aquest trencaclosques , asombros , viu , de vegades fosc com una nit ennuvolada sense lluna , de vegades llampant com un matí de primavera a un jardí botànic , es un entreteniment vital , aritmetic per una banda , impulsiu per altres i iracional per la resta. Un camina per la espiral , pensant que s'allunya del centre de la mateixa , pero el centre sempre està ahí , propet , i de vegades , una sacsejadamisteriosa , et torna a camins per els que penses que ja havies transitat , i els tornes a recorrer , pero evidentment , algú t'ha canviat els ulls en un descuit i ja no veus les coses iguals ... maleïts o beneits lladres d'ulls??? , no ho se , només se que estàn ahí ... i a tu , ja t'han furtat els ulls???

Ser cansa

Faig tant de menys no fer de menys. Em fa mal el cap.

bufa , bufa el vent

El vent que corre tot el dia al meu voltant , que juga amb qualsevol cosa que troba pel camí , s'enreda a les branques del arbres i fa pessigolles a les fulles , el vent que gira per els meus genolls i puja fins a fer-me sentir volar ,el vent que m'aïlla del mon i de vegades em porta a llocs de soledat absoluta , lluny de tot , i a la vegada tan prop. Per que un pot aïllar-se voluntàriament per a no sentir el soroll del mon ;però de vegades es el mon qui t'aïlla , i et trobes al mig del no res , allà perdut , sense saber que fer , ni ven be com eixir. I tot es un so apagat , confós i llunya. Saps per que , però no saps com ni quant , saps on estàs , però no on pots trobar l'eixida. Només es qüestió d'esperar a que al girar un canto , caminant a sobre d'una esbufegada , aparega un porta , i si vols , només si vols , obrir-la i baixar de la cavalcada a lloms del vent. Però només si vols , només si vols ...

Ah , si , quasi ho oblide , no deixeu de pegar una ullada a aquest enllaç , genial , amb coses així un pensa que imaginació i tecnologia barrejades poden donar coses genials. El enllaç ... FLIP.

Aiguats

Mon Punyeta
Avui , plou , potser diluvia per moments , dia de tormenta , vent a les branques i aigua a sobre de la gespa , el monyo embolicat i ple de navegants del vent , de sediments que arrastra el corrent. El cap buit , o potser ple , amb els oïts plens de soroll i el nas batallant per extraure res respirable de tot el que passa a prop seu.Boca seca amb llengua de drap i ulls rojos i plorosos , avui fa vent , de vegades arruixa , avui estic al mig del bosc , caminant descalç entre sendes d'herba crua i banyada pels aiguats ocasionals. Avui camine , m'espolse les gotes que arriben a cobrir el meu cabell , els meus muscles i note la bategada del fred al cos , però camine , i ensume l'aire que porta mil olors de mil racons del mon , i quan tanque els ulls , viatge a tots ells a lloms de la tormenta.

Mon Punyeta

Mon Punyeta
He tornat , estic per ací de nou , i tinc certs pensaments que es poden resumir amb aquesta lletra en angles que un dia va crear en roger Waters ...

Hello.
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?

Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.

Relax.
I need some information first.
Just the basic facts:
Can you show me where it hurts?

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I cant explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.

Ok.
Just a little pinprick. [ping]
There'll be no more --aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.

Can you stand up?
I do believe its working. good.
That'll keep you going for the show.
Come on its time to go.

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.

Com acomiadament diré que intente somriure. I que vos estime , i a tu també.