dimecres, de maig 23, 2007

Pensat i fet !


Avui m'han passat un enllaç que parla de 'feng shui', i el meu llit ja no es on era aquest matí. Gracies princesa. El més acollonat es que tot ha quadrat , fins i tot la orientació de la meua capçalera respecte al meu Kua.
Ja vos contaré si estic dormint millor i descansant més. Bona nit.

dilluns, de maig 21, 2007

Cap al nord , timonel !!!


Som a dilluns , i certament he tingut un cap de setmana ... per a començar el divendres , de sobte , sorpresa !! , Mario tenia una entrada per a mi per al Palau de Les Arts , per fi anava a vorer la mole de Calatrava per dins !!!. I la veritat , esperava més , es un tros de formigó blanc amb trencadís a sobre en certs punts , es certament atractiu fins que t'apropes i veus el formigó cru , en certs llocs em va recordar els bunquers de la segona guerra mundial que vaig vorer a St. Maló. I desprès una vegada dins , la sala em va semblar menuda , es molt menuda per al bitxo que l'envolta , de fet comence a sospitar que dins de aquella mole hi ha alguna cosa més , un làser mortal per a destruir el Tibidabo ??? , un circuit de F1 desplegable ?? No ho se , però alguna cosa hi ha de haver allà dins !!!. Cert es que la acústica no es roin i que el lloc es bonic , però es molt menut ,però tenint en conte que la conya els ha costat al voltant de 2€ , es cert que no es pot demanar molt ...

Respecte a l'obra ,Dobře placená procházka (Paseig ben pagat) 'Opera jazz, basada en un llibret de Jiří Suchý' era anunciada com Opera-Jazz , jo diria que de opera no hi havia , i que de Jazz , lo justet. He de dir que escoltar una Bossa nova o un Tango en xec te el seu punt. I poc més puc contar , doncs les entrades eren gratuïtes , molt bones , a platea , al mig , impressionant per a ser de gorra ... fins que en vam adonar que excepte la nostra fila , la resta tenia uns LCD davant amb els subtítols de l'obra. Es a dir , ens vam papar un obra 100% en xec . I jo m'ho vaig passar genial. I la recomane , encara que no tinc ni idea del argument original , jo em vaig fabricar un , i com es molt plàstica , la vaig gaudir com un menut fent de lleonet .
La resta del cap de setmana es difusa , vaig tindre un final de divendres tendret , un dissabte de festa temàtica que em va ajustar massa al final i un diumenge envoltat de gent per la vesprada i fugaç per la nit.

I ara ací estic , menjant-me un a un els estels que havia ficat al cel i que ja només valen per a guiar-me en busca de bon vent. Bona nit a tothom.

dissabte, de maig 19, 2007

Mira'm als ulls , que et veig.


A sovint me'n vinc ací i em refugie del mon , només son instants que em permet la meua imaginació , però se que d'ací no molt vaig a tornar , vaig a pujar al Perdut i tancar un maleït cicle. No se com es tancarà , però de segur que es amb un somriure.


Em trobava perdut , perdut ,
quan per fi em vaig retrobar ,
vaig morir al intentar abraçar
el reflex de la lluna al aigua.

Ara que soc al fons del llac,
només en resta surar.
Doncs allà dalt ,
desdibuixada per les ones,
encara puc albirar una lluna.

Qui sap quina Lluna m'espera ,
jo no en tinc ni idea ,
però ja ho va dir el poeta ,
parlant de nits com aquesta ...

'Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
Es preciso comer
fruta verde y helada.'


I un poc d'un altre mestre com es en Serrat ...

divendres, de maig 18, 2007

La cosa più importante.


Gotes de metall pensant cauen ,
sorgides del temps cremant etapes,
lacerant la meua pell sense pietat,
omplint-me la vida de cicatrius.

Vaig ser agosarat , potser massa
i la partida es com es ,
no hi ha 'farol' , un error?
no se jugar d'un altra manera.

De nit la lluna em mira
i tinc converses amb ella
però mai em sap dir el nom dels estels
son massa per a recordar-los sembla.

Que puc fer per conèixer el nom
del únic estel que m'interessa ,
si no em deixa preguntar-li ,
i la lluna ja no se'n recorda?.

No vull que la foscor em prenga ,
però l'anima ja es morta ,
ni rel , ni fulles , només fusta,
deixe'm córrer el vent.

dijous, de maig 17, 2007

Dia pla


Que tinc ? , no ho se ,
Que vull ? , depèn del dia , de la hora , del minut ,
Cap a on vaig ? , ara cap a dalt , ara cap a baix , ... ,
Que desitge ? , la pau mundial , ?
Que espere ? , esperança

Potser ha arribat el moment de curar-me del tot
de netejar-ho , amb el risc que això comporta
de deixar de fer força i respirar fons.



Potser ja es moment del au revoire mon petisa.

dilluns, de maig 14, 2007

Maig Negre



Sembla que de vegades tot el vent bufa a la contra , no hi ha res que s'endrece i per contra tot el que t'envolta comença a ficar-se tort. Comentava un parell d'entrades a baix que avui aniria al Palau de les Arts a vorer La Walkiria , doncs no , no vaig a poder anar-hi perquè tot s'ha capgirat d'última hora i s'ha ensorrat el plan.

No se que passa ,les arrels del meu arbre han perdut força , no busca l'aigua com avanç. Les fulles cauen al maig com si arribara la tardor; pense que es trist. Son les decisions mal preses al hivern , coses que ara es poden vorer clares al cel blau de la primavera i que aleshores s'ocultaven darrere de núvols grisos. Per un moment , vaig pensar que m'havia adonat del error a temps , i va reviscolar , va traure forces i les fulles verdes que van mirar al mon a les hores son les que ara estan a terra. Al menys ara puc vorer quin va ser el error , soc menys neci , i estic en pau amb el mon , per molt que aquest intente donar-me guerra amb els colps demolidors del destí que em fan pagar per tot això , que carreguen damunt de la meua esquena un pes infinitament superior al que pensava que podria aguantar , però aguante !!! , i aguantaré , i continuaré Somniant i continuaré Lluitant. I si he de morir per a tornar a nàixer , així serà.

Només se que no em puc llevar del cap una mirada , una paraula , un adeu ,amb sinceritat.


No hi ha demà - Obrint Pas

dissabte, de maig 12, 2007

No Comment



IN MEMORIAM


Cregué en prodigis fins que un oportú
forat al pulmó dret el corsecà
com una rel posada al sol.
                                        Tenia
dinou anys o poc més i la tendresa
li tacava la pell com un èczema.

Va partir poc. Quan el sobtà la mort
digué quatre renecs amb veu ben clara
i escopí sang,impúdic i solemne.

Ara reposa en pau. Preguem per ell.

Miquel Martí i Pol.

divendres, de maig 11, 2007

Mossegant

La foto l'he estreta d'ací


Estabornit per la nit , dedique els dies a mirar a l'horitzó per damunt de l'aigua i el salnitre. Deixant que la rumor de la Mar m'acarone l'anima. Només tinc ganes de donar-li un mos al l'horitzó i trencar l'implacable línia continua. Recobrar l'equilibri desequilibrat on tan segur estic , de ballar per damunt del cable a la llum de Lluna , miolar amb els gats del carreró i botar fins a una penya per udolar amb els llops mentre mire als ulls , fins al fons de la seua anima , a la Lluna , a la Lluna Llunera. I eixir correns nu fins tocar el Sol de la matinada, per a desprès volar fins a un tros de pedra que sura al mig del univers , i seure amb les cames penjat a la vora dels estels , per a finalment, poder somniar en fer coses meravelloses.

Caminar per la sorra de la platja pot ser un castic o un plaer , es pesat i fins i tot esgotador , però fent-ho, escolte la Mar al meu costat , sentir el meu cos començant per la planta dels peus , i sempre note com la brisa m'envolta , m'abraça i finalment em fa flotar per damunt de la sorra , carrega les meues ales i puc començar a volar. Ja estic a la platja , Dimarts i Dimecres vaig tastar sorra , comence a caminar , si vols volar amb mi , no et descuides massa ...

Dilluns , vaig a visitar El Palau de les Arts , ni més ni menys que per a vorer La walkiria , amb Zubin Mehta a la direcció musical i la La Fura dels Baus encarregada de la resta. Tinc tantes ganes , primer d'explorar el recinte de Calatrava que tant de temps he vist créixer i indagar per l'arquitectura del edifici. Segon per l'espectacle , promet ser d'aquelles cosses que costa oblidar en una temporada. Promet contar les meues impressions de 'lego'. I tercer agrair a Mario , per dir-me-ho , convèncerm i finalment , aconseguir-me l'entrada , gracies mestre !!!.

I al despertar ...


I al despertar , més que res , faré de menys que ningú em diga que els meus ulls s'han reciclat.

La màgia encara hi es amb mi. Somnie i Lluite.Però ja faig teràpia.

dijous, de maig 10, 2007

Mire els estels , no em queda altra.


cavalls.horitzó.el mur.—camí porcellana.petita.(pas de dansa.cavall.enyor.

Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent ...

I com avui no m'ixen més paraules , empraré les del mestre Lluís ...

Cant de l'enyor

Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Lluís Llach

diumenge, de maig 06, 2007

Traduïnt ...


Voici que vient l'été la saison violente
Et ma jeunesse est morte ainsi que le printemps
O Soleil c'est le temps de la Raison ardente
Et j'attends
Pour la suivre toujours la forme noble et douce
Qu'elle prend afin que je l'aime seulement
Elle vient et m'attire ainsi qu'un fer l'aimant
Elle a l'aspect charmant
D'une adorable rousse.

Extret de La jolie rousse
Guillaume Apollinaire (1880 - 1918)


I que qui diu rousse , diu el que a cadascú li interesse ;).

Avui Rugbi-sangria , a vorer si en el proper post vos done detalls , Bon Soir mes amis !!.

dijous, de maig 03, 2007

Camí D'Itaca


I vinc , d'un dia de pluja , d'una setmana de pluja , d'un temps de mel amb terra , de dolça amargura , de terra verda i aire humit , de vorer els estels.

Primer , com es habitual , els deures , que ja era hora ...

PIEDRA NEGRA SOBRE UNA PIEDRA BLANCA


Me moriré en París con aguacero,
un día del cual tengo ya el recuerdo.
Me moriré en París -y no me corro-
talvez un jueves, como es hoy de otoño.

Jueves será, porque hoy, jueves, que proso
estos versos, los húmeros me he puesto
a la mala y,
jamas como hoy, me he vuelto,
con todo mi camino, a verme solo.

César Vallejo ha muerto, le pegaban
todos sin que él les haga nada;
le daban duro con un palo y duro

también con una soga; son testigos
los días jueves y los huesos húmeros,
la soledad, la lluvia, los caminos…

César Vallejo

Quatre parts , una idea.
Primera:
No se en quin moment de la seua vida escriu açò , però per a mi la imatge es un escriptor en soledat ,a París , un dia de pluja , i veient passar els últims instants de la seua vida , pot ser queden un parell de mesos , de dies , de hores , qui sap. Simplement ell ja es mort , avui mateix.
Segona:
Avui ha decidit que ja es mort , mort per a lo que a ell li importa , ja no hi ha res al mon que li valga la pena , ja no val la pena continuar vivint
Tercera:
L'unic que li queda es el record de la pena , de lo dur de la vida , de la gent que l'ha maltractat , que s'ha aprofitat d'ell ...
Quarta:
Només li queda el que l'envolta , inanimat , lúgubre , només li queda la mort.

La idea:
Ja no li queda res realment valuós , només la mort , per que no avui ?

Curiosament , va morir un dia de pluja a Paris , un dia del que ja tenia el record.

I ara , les banalitats ...
Puc resumir-ho tot amb una setmana intensa d'anada i tornada , de pluja , de sang , i sobretot de força per a mi. He estat al 'Vinya Rock' , finalment , i ha sigut el Vinya de la pluja , el Vinya per el qual , a partir de l'any que ve , un escenari s'anomenarà 2007. Jo podré dir allò tan clàsic de 'Jo vaig estar allà' . De fet vaig pujar i baixar , i tres dies a remulla. Però valuosos , de vorer concerts potser irrepetibles , com el de 'Obrint Pas' , amb 30000 goles corejant cançons del País Valencià , o el de 'Manu Chao' que va ser el millor de tots , sense oblidar el de 'Macaco' o el de 'Los Delinqünetes' on ho vaig passar de por. També vaig vorer grups als que tenia ganes , com 'Hora zulú' , que em van pareixer una mica justos en directe , 'S.A.' , potser es el de sempre , a mi no em va fascinar , però hi ha gent que diu va ser el millor , i la gran pena que tinc va ser no vorer a 'Solufly' , ja que estava fugint de la tempestat.
I més dies d'anar i tornar al meu cap , d'estimar amb força i no rendir-me de somniar , de somniar dur i fort.I finalment d'oferir , d'oferir el que em demane el mon , soc generós perquè ho dec tot. Així que aprofiteu-vos de mi , que estic d'oferta ;) !!!!.
Somniaré amb fàbriques de cafè , màquines de te i passarel·les de xocolata , somniaré , perquè hi ha que somniar. Així , que tots , somnieu , somnieu fort. I per damunt de tot , somnia tu , ma Meru.

Doneu-li al Play i gaudiu del viatge com ho faig jo.



Viatge a Itaca - Lluís Llach

dilluns, d’abril 30, 2007

Bounded


Hi ha que entendre que no tot es pot entendre , perquè aquest es el principi per a poder somniar.

Lluitaré , Somniaré.

divendres, d’abril 27, 2007

Festival


Men vaig al 'ViñaRock' amb un mig somriure , ahir va ser un dia nuvolat , dia de projectar Paris als carrers de València , dia de caminar i recórrer espais físics i vitals . Men vaig amb un mig somriure a la trobada d'una horda de gent coneguda , d'una experiència nova (a la vellea ... ), i amb anim de pasar-ho be. Men vaig amb un mig somriure , una mirada a la retina , i una abraçada al cor. Men vaig a cridar , a botar i a enviar als meus dimonis molt lluny , pasem-ho be i al bou. Men vaig amb una mirada estacada a la meua anima.
Men vaig amb els deures per fer :$ , promès que quan torne.

Men vaig amb quatre ratolins a una ma i un a l'altra.

dimecres, d’abril 18, 2007

Somniat amb homes-pardal electrics



Extret de Fogonazos.

Després de veuré açò no puc menys que ficar-ho. Les imatges pertanyen al documental 'Straight up' i mostren el treball habitual de revisió de les línies d'alta tensió en EEUU. Son un dels espectacles més surrealistes que he vist en molt de temps , son quasi com un somni. A mi personalment em reporten una extranya sensació de pau i irrealitat que m'ha deixat un bon rato bocavadat.

Un beset a tots i totes , i sobretot a tu que estàs llegint açò que semblen només línies de text.

dimarts, d’abril 17, 2007

Mira'm als ulls


Els deures ...

CHICO WRANGLER

Dulce corazón mío de súbito asaltado.
Todo por adorar más de lo permisible.
Todo porque un cigarro se asienta en una boca
y en sus jugosas sedas se humedece.
Porque una camiseta incitante señala,
de su pecho, el escudo durísimo,
y un vigoroso brazo de la mínima manga sobresale.
Todo porque unas piernas, unas perfectas piernas,
dentro del más ceñido pantalón, frente a mí se separan.
Se separan.

De "Indicios vehementes" 1985 , Ana Rossetti

Potser , tot es podria resumir amb una paraula , 'feromones' , encara que al fons de tot es pot veure una imatge d'amor amagada dins d'un atac de sexe , però hi ha que mirar-ho amb ulls retorts ;).

I després la historieta ...

Concerts , horta , claustre. així es pot resumir el meu cap de setmana . Això si , gracies a la sister que puc dir m'ha 'obligat' de concert en concert , primer a la Jam , inmensa Jam d'Alcasser i desprès el concert del 'wha wha' per a presentar-me els 'Gandules'. També molt interessant el fet de currar un dissabte amb 6 tarats més com jo , fent projectes que com cuadre un ens fica a la lluna. I finalment dia al mig de l'horta , dia de gelat , sol i un milió de dubtes , encara no se on estic ni cap a on vaig , només se que ara ,potser ja, duc el sol a l'esquena. I que en certa manera s'ha parat el temps i l'espai i que tinc por , del mon , potser em toque ficar-me l'etiqueta de LQATH.
I finalment dedicatòria especial per a Javi , perquè només me'l trobe de festa ... i perjudicat.

Bona nit , nens i nenes , ja falta menys per a que puga tornar a contar contes.

divendres, d’abril 13, 2007

Contradicció


La fotografia es d'aquesta noticia. La he inclosa perquè es d'una plasticitat brutal. Tan terrible com hipnòtica.Gran foto.


Si , tens raó , soc una contradicció , visc al caos , en mig del no res i envoltat per tot. No se cap a on anar , però no pare de caminar , dubitatiu , avant , arrere , dreta , avant , esquerra , darrere ... no se el que volen les meues cames , les meues mans , els meus ulls , cada dia més cansats de intentar mirar més enllà i no veure ací. M'agrada que m'acaronen i mentre sentir les veritats que fustiguen la meua pell amb suavitat , Tinc el cor de vacances i el cervell en vaga , i la resta del cos perduda als corredors d'un edifici que de sobte , no coneixen. La ma esquerra diu Sol , i la dreta Lluna , una cama em demana encens i l'altra mirra , que ha sigut dels reis mags ???. I al final desperte i sempre la mateixa qüestió , si soc tan gos per afaitar-me la cara , que faré quan siga el cap?? I en eixa resposta , pot ser , tinc la solució.
Perquè no sempre es el mateix el que es vol , que el que es desitja.
I estan les pors per a confondre el que es te , el que es vol , i el que es desitja.
I tu , que vols? que desitges? i sobre tot , de que tens por?

dimarts, d’abril 10, 2007

D'un xiquet ...


Avui primer els deures ...

F A R E W E L L

1

DESDE el fondo de ti, y arrodillado,
un niño triste, como yo, nos mira.

Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.

Por sus ojos abiertos en la tierra
veré en los tuyos lágrimas un día.

2

YO NO lo quiero, Amada.

Para que nada nos amarre
que no nos una nada.

Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.

3

(AMO el amor de los marineros
que besan y se van.

Dejan una promesa.
No vuelven nunca más.

En cada puerto una mujer espera:
los marineros besan y se van.

Una noche se acuestan con la muerte
en el lecho del mar.

4

AMO el amor que se reparte
en besos, lecho y pan.

Amor que puede ser eterno
y puede ser fugaz.

Amor que quiere libertarse
para volver a amar.

Amor divinizado que se acerca
Amor divinizado que se va.)

5

YA NO se encantarán mis ojos en tus ojos,
ya no se endulzará junto a ti mi dolor.

Pero hacia donde vaya llevaré tu mirada
y hacia donde camines llevarás mi dolor.

Fui tuyo, fuiste mía. Qué más? Juntos hicimos
un recodo en la ruta donde el amor pasó.

Fui tuyo, fuiste mía. Tu serás del que te ame,
del que corte en tu huerto lo que he sembrado yo.

Yo me voy. Estoy triste: pero siempre estoy triste.
Vengo desde tus brazos. No sé hacia dónde voy.

...Desde tu corazón me dice adiós un niño.
Y yo le digo adiós.

Pablo Neruda

1. Em fa mal només de pensar-ho.
2. A sovint no hi res millor que el silenci de les paraules.
3. El desig no es sempre la realitat , i al final , tots ens gitem amb la mateixa.
4. En definitiva la eternitat es fugaç.
5. "...Desde tu corazón me dice adiós un niño.
Y yo le digo adiós." , res més que afegir.


Pense que eren molt difícils els deures d'avui , i potser no els he treballat com deuria , però millor deixe'm-ho així ;).


Molt be , anem per feina :
La interpretació que jo li done , evidencia o una gran covardia o simplement el desig de sentir d'una manera pura , amb tota la amplada de la paula. El fet , que em van recordar a una conversa de cervesa a la ma , es qui es l'autor , i be , potser , des de aquest prisma es pot arribar a la conclusió que , regirant molt , es un poema al mateix però no como a sentiment si no com a un rapte momentani.
El resum es que al mig d'un amor tan gran com el cel , apareix un xiquet , un xiquet al qual hi ha que estimar , fins i tot matar , però que desvirtua el sentiment pur del amor, que no hi haja res que obligue , que només haja amor i res més. Per això alava el amor pur , el que només es amor , i finalment s'acomiada d'ella i d'ell.

Com son deures refets no els he treballat massa tampoc , no m'ho tingueu en conte.


I ara la crònica :

Fa més del que voldria que no hi ha res per ací , així que he acumulat , potser , massa pedres a la meua motxilla , però traure unes quantes , llevaré el fang , i les exposaré el millor que puga.

I m'he anat ,per fi , lliure al mig de la pluja , poses per el fang fins a les entranyes , ple d'aire de llibertat. I he conegut a "Gato Negro" un punt a recordar en mig del no res o del tot , gracies per fer-nos companyia al dinar. Ho he gaudit , ha sigut curt , però potent , genial , he volat sense traure els peus de terra , he sentit coses que feia de menys , i he netejat el meu cap. He jugat les meues cartes , i sembla que la partida agafa color , sembla que potser , ja se quina serà la meua propera ma , el que no se , es que tindrà la resta de la taula a les seues , juguem , juguem , que la vida es somni , i els somnis , somnis son.

dimarts, d’abril 03, 2007

Black Jack


Tot a una carta , ja m'entens , es tot o res en un tres i no res. Potser tota la partida ha sigut un farol , però vaig arriscar i jugar-me-ho tot , la camisa , el cor i l'anima a una ma , potser no es el moment , potser vaig tan enganyat que em coste una vida recuperar-me , però es el moment , només puc perdre o no perdre , allà va la meua ma , damunt de la taula , negre , roig i blanc , nues , sobre el verd de l'herba que tant m'agrada trepitjar descalç. Tot , no tinc res més , i a la teua ma tens la resposta , es l'hora de jugar , d'arriscar , de morir al vell mig del riu. Perquè en definitiva , aquest joc es com tindre l'anima fosca , incerta , a una carta.

dilluns, d’abril 02, 2007

peçonha


Penses que eres el que el mon necessita
un ser indispensable , el correcte,
al menys així ho fas veure.
I fins i tot t'ho creus ,
i la culpa de tot sempre de la resta.
I no eres més que les restes d'un naufragi ,
d'un naufragi de naufragis ,
navegant per la mar amb la fusta pútrida
el velamen negre per l'odi,
i salitre menjan-te les entranyes ,
l'anima coberta de brea ...
i amb el vent sempre en contra.

Però no es el vent que t'esquiva,
es la teua anima que sempre gira ,
per a tindre excusa , la excusa , la gran excusa,
i poder clamar al cel que la vida es injusta.
Que les coses no som com deurien.

Així que estàs tu per endreçar-les.
si fa falta zitzània , no dubtes,
i apunyalar per l'esquena es quotidià.
El fi sempre justifica els mitjans ... .
Per a després anar plorant les penes
intentant donar la llàstima que tu provoques,
fent veure que eres un desgraciat.

Et desitjaria que mossegares la teua llengua ,
no fa falta , se que ho fas cada nit ,
que el rancor et consumeix a diari ,
i que al final , tot es paga . Tot.

I moltes coses ...


Primer els deures ...

A UN RÍO LE LLAMAN CARLOS

Yo me senté en la orilla;
quería preguntarte, preguntarme tu secreto;
convencerme de que los ríos resbalan
hacia un anhelo y viven;
y que cada uno nace y muere distinto
(lo mismo que a ti te llaman Carlos).

Quería preguntarte, mi alma quería preguntarte
por qué anhelas, hacia qué resbalas, para qué vives.
Dímelo, río,
y dime, di, por qué te llaman Carlos.

Ah, loco, yo, loco, quería saber qué eras, quién eras
(genero, especie...)
y qué eran, qué significaban «fluir», «fluido», «fluente»;
qué instante era tu instante
cuál de tus mil reflejos, tú; reflejo absoluto
yo quería indagar el último recinto de tu vida
tu unicidad, esa alma de agua única,
por la que te conocen por Carlos.

Carlos es una tristeza, muy mansa y gris,
que fluye entre edificios nobles,
a Minerva sagrados y entre hangares
que anuncios y consignas coronan.
Y el río fluye y fluye, indiferente.
A veces, suburbana, verde, una sonrisilla
de hierba se distiende, pegada a la ribera.
Yo me he sentado allí, sobre la hierba quemada
del invierno para pensar por qué los ríos
siempre anhelan futuro, como tú lento y gris.
Y para preguntarte por qué te llaman Carlos.

Y tu fluías, fluías, sin cesar, indiferente
y no escuchabas a tu amante extático
que te miraba preguntándote
como miramos a nuestra primera enamorada para saber si le fluye
un alma por los ojos,
y si en su sima el mundo será todo luz blanca
o si acaso su sonreír es sólo eso: una boca amarga que besa.
Así te preguntaba: como le preguntamos a Dios en la sombra
de los quince años,
entre fiebres oscuras y los días -qué verano- tan lentos.
Yo quería que me revelaras el secreto de la vida
y de tu vida, y por qué te llamaban Carlos.

Yo no sé por qué me he puesto tan triste,
contemplando el fluir de este río...
Un río es agua, lágrimas: mas no sé quién las llora.
El río Carlos es una tristeza gris, mas no sé quién la llora.
Pero sé que la tristeza es gris y fluye.
Porque sólo fluye en el mundo la tristeza.
Todo lo que fluye es lágrimas.
Todo lo que fluye es tristeza, y no sabemos de dónde viene la tristeza.
Como yo no sé quién te llora, río Carlos,
como yo no sé por qué eres una tristeza
ni por qué te llaman Carlos.

Era bien de mañana cuando yo me he sentado
a contemplar el misterio fluyente de este río,
y he pasado muchas horas preguntándome, preguntándote.
Preguntando a este río, gris lo mismo que un dios;
preguntándome, como se le pregunta a un dios triste:
¿qué buscan los ríos? ¿qué es un río?
Dime, dime qué eres, qué buscas,
río, y por qué te llaman Carlos.

Y ahora me fluye dentro una tristeza,
un río de tristeza gris,
con lentos puentes grises,
como estructuras funerales grises.
Tengo frío en el alma y en los pies.
Y el sol se pone.
Ha debido pasar mucho tiempo.
Ha debido pasar el tiempo lento, lento,
minutos, siglos, eras.
Ha debido pasar toda la pena del mundo,
como un tiempo lentísimo.
Han debido pasar todas las lágrimas del mundo,
como un río indiferente.
Ha debido pasar mucho tiempo, amigos míos,
mucho tiempo
desde que yo me senté aquí en la orilla,
a orillas de esta tristeza, de este
río al que le llamaban Dámaso, digo, Carlos.


Damaso Alonso.


I la resposta es ...
1.- "Quería preguntarte, mi alma quería preguntarte
por qué anhelas, hacia qué resbalas, para qué vives."

La frase , aquesta frase avui em ressona al cap com una campana que sona al mig de la vall , solitària a dalt d'un campanar perdut. Potser es la preguntaria que faria , que em faria , que supose seria distinta ahir , avui i demà ...

2.- "qué instante era tu instante" (questionat)

El vers , increïble la precisió inexacta i incontestable , de resposta impossible i a la vegada fàcil de respondre , o potser tot el contrari , potser una pregunta de diari o una pregunta vital , no ho se , només se que per a mi es demoledora.

Després les històries :

Setmana moguda , mil xarretes , confessions , una mica de psicologia , i realment molt agradable. He netejat moltes coses , he ordenat unes altres , he vist gent que tenia moltes ganes de veure , moltes gracies a totes , i finalment he descobert un espai per als dijous després de sopar,gracies Carmen , fins que deixe d'anar , que em conec i ho faré . I gracies a les companyes de viatge , Esther (Abuela) i Madeleine (Madalena) , que m'han regalat dos nits delicioses ... precisament dels dijous puc traure un parell de reculls , doncs son tertúlies literàries , els últims dos dijous era d'autors de primer any d'un taller i em va crida l'atenció açò ...

No ames lo que soy
sino a quien pude ser
o envenena tu pecho , madre.

Alejandro Pellicer


Padre no esconde conejos. No lame ni contamina nada. Deambula por el rastro con paso de usurero , atento al oro que destiñe. Tan falto de sí mismo , pobre.
Padre pasa-tiempo midiendo a su alcance la costumbre , la multitud , la caravana y la altura de su pene con la muerte.

Guillermo Roqués (Medio melé)

Son aquests bàsicament per que son curts. El que no lleva que m'agraden molt.
I pot ser ja es prou per avui, que volia anar al llit no massa d'hora i ací estic encara , tan encara que vaig a cridar de nou a la fada que em dona les bones nits tots el dies.

dilluns, de març 26, 2007

Certesa


Només se que m'aterra no poder navegar a la teua mirada
i trobar les encluses que em porten al mar tancades.

Potser perquè les he trobat massa vegades segellades,
perquè no he pogut , no he sabut o no he volgut.
Potser ja estic cansat de lluitar contra lo irrefrenable.
Potser tot passa per la meua covardia ,
perquè tot pesa molt , i sempre acava a la meua anima.
Potser no deuria haver-ho fet ,
potser no ; però no em penedisc de res,
només de la lluentor baix dels teus ulls.
Perquè fa massa temps que no veig la teua llum,
potser només quan la teua mirada anava a altres llocs,
només perquè al teu somriure mai estava jo.
Potser no em sentia part,
només un acompanyant amb qui trepitjar els camins.
Potser sempre he buscat i regirat tot per una resposta,
perquè jo la necessitava i no he pogut trobar-la,
potser estava al meu abast i no l'he vista,
perquè o mai l'he tinguda o encara es a la meua ma.
Perquè continue buscant , per tots els racons,
potser mai la sabré ;però continuaré ensumant.
Potser et perdre ; però lluitaré fins al final,
perquè ets part de la meua anima.
Potser no torne a vorer la lluna,
perquè a cada racó la lluna es diferent, o no ,
només es que la veiem des de altre angle.
Potser camines ja cap al sud ; però jo t'acompanyaré,
perquè per molt lluny que te'n vages jo sempre hi seré amb tu.
Perquè potser només se una cosa ara mateix amb certesa , i es que cada dia tinc menys monyo. La resta , només potser perquè ...

dissabte, de març 17, 2007

QUAN TENIA QUINZE ANYS












Quan tenia quinze anys vaig escriure un poema.
Era el temps d'estimar i jo encara era pur.
Us en podria dir gairebé tots els versos
perquè llavors encara no pensava en l'angoixa
i d'aquell temps en servo ben vius tots els records.
I ara he estimat i he sofert i sóc home,
i tinc vint-i-set anys i la veu fosca i trista
i voldria oblidar tots els versos que escric.
Mireu-me bé les mans , com una rel em lliguen.
En les paraules sóc talment inviolable
que cada mot em torna més i més solitari,
més impotent potser per creure en els prodigis.
Tinc la rel dels cabells amarada de sorra
i el vent, un vent de sal , em bufeteja el rostre.
Agonitzo de tant d'esforç per no saber-me
i és , per befa ,en la veu que visc i que agonitzo.
I , encara, sé de cert que recomençar fóra
tan inútil i absurd que en el joc hi perdria
tot el que encara em resta de d'insabut i d'autèntic,
allò que potser els altre servaran quan em perdi.

Tot el que estimo i vull es resoldrà algun dia
en un sol mot obscur i dens , inajornable;
i només jo en podré saber l'abast per sempre.

Miquel Martí i Pol

dimarts, de març 06, 2007

Copiant mascotes :$



He vist el bixo que ha adoptat na viruset i no he pogut resistir-ho , i he anat i m'he portat un , juga tot el que vulgues amb ell , es un cadell i només vol que algú jugue amb ell , potser un poquet ens pasa el mateix. Viru , com ha vingut de tu , l'he batejat un poquet per a tu , només espere que jugues un rato amb ell. Mil besets !!!

Mario Bros. ver. Comunista






Nota: No soc l'autor del video. No se qui l'ha fet realment (newgrounds.com? terminal71.com?), pero es genial , jo l'enllace desde http://omglmao.blogspot.com .


Com seria Mario Bros si fos comunista ??? , ací teniu una visio prou divertida. Per la resta poc a contar , com vos he dit a tots , em manquen mimos , carinyo i estic d'alló mes nyonyo. besets a tot el mon , i un record molt especial per als micos d'aigua i el cosi d'acebes.

dilluns, de març 05, 2007

Round Up


Trencaclosques, espiral ,cercles concentrics , i mil figures geometriques que encaixen moltes a llocs concrets. Jugue a fer aquest trencaclosques universal i sembla que les peces que poden encaixar be , comencen a moure quan ja has avançat prou en el trencaclosques com per a que tornar enrere siga dificil , molt dificl , si no imposible. De vegades , aixó si , una peça tremola un temps , i quan la envoltes , màgicament , encaixa d'una manere perfecte , així , que aquest trencaclosques , asombros , viu , de vegades fosc com una nit ennuvolada sense lluna , de vegades llampant com un matí de primavera a un jardí botànic , es un entreteniment vital , aritmetic per una banda , impulsiu per altres i iracional per la resta. Un camina per la espiral , pensant que s'allunya del centre de la mateixa , pero el centre sempre està ahí , propet , i de vegades , una sacsejadamisteriosa , et torna a camins per els que penses que ja havies transitat , i els tornes a recorrer , pero evidentment , algú t'ha canviat els ulls en un descuit i ja no veus les coses iguals ... maleïts o beneits lladres d'ulls??? , no ho se , només se que estàn ahí ... i a tu , ja t'han furtat els ulls???

diumenge, de març 04, 2007

Ser cansa


Faig tant de menys no fer de menys. Em fa mal el cap.

dimarts, de febrer 27, 2007

bufa , bufa el vent


El vent que corre tot el dia al meu voltant , que juga amb qualsevol cosa que troba pel camí , s'enreda a les branques del arbres i fa pessigolles a les fulles , el vent que gira per els meus genolls i puja fins a fer-me sentir volar ,el vent que m'aïlla del mon i de vegades em porta a llocs de soledat absoluta , lluny de tot , i a la vegada tan prop. Per que un pot aïllar-se voluntàriament per a no sentir el soroll del mon ;però de vegades es el mon qui t'aïlla , i et trobes al mig del no res , allà perdut , sense saber que fer , ni ven be com eixir. I tot es un so apagat , confós i llunya. Saps per que , però no saps com ni quant , saps on estàs , però no on pots trobar l'eixida. Només es qüestió d'esperar a que al girar un canto , caminant a sobre d'una esbufegada , aparega un porta , i si vols , només si vols , obrir-la i baixar de la cavalcada a lloms del vent. Però només si vols , només si vols ...

Ah , si , quasi ho oblide , no deixeu de pegar una ullada a aquest enllaç , genial , amb coses així un pensa que imaginació i tecnologia barrejades poden donar coses genials. El enllaç ... FLIP.

Aiguats


Mon Punyeta
Avui , plou , potser diluvia per moments , dia de tormenta , vent a les branques i aigua a sobre de la gespa , el monyo embolicat i ple de navegants del vent , de sediments que arrastra el corrent. El cap buit , o potser ple , amb els oïts plens de soroll i el nas batallant per extraure res respirable de tot el que passa a prop seu.Boca seca amb llengua de drap i ulls rojos i plorosos , avui fa vent , de vegades arruixa , avui estic al mig del bosc , caminant descalç entre sendes d'herba crua i banyada pels aiguats ocasionals. Avui camine , m'espolse les gotes que arriben a cobrir el meu cabell , els meus muscles i note la bategada del fred al cos , però camine , i ensume l'aire que porta mil olors de mil racons del mon , i quan tanque els ulls , viatge a tots ells a lloms de la tormenta.

dimecres, de febrer 07, 2007

Mon Punyeta


Mon Punyeta
He tornat , estic per ací de nou , i tinc certs pensaments que es poden resumir amb aquesta lletra en angles que un dia va crear en roger Waters ...

Hello.
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?

Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.

Relax.
I need some information first.
Just the basic facts:
Can you show me where it hurts?

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I cant explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.

Ok.
Just a little pinprick. [ping]
There'll be no more --aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.

Can you stand up?
I do believe its working. good.
That'll keep you going for the show.
Come on its time to go.

There is no pain, you are receding.
A distant ships smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I cant hear what you're say'in.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.

Com acomiadament diré que intente somriure. I que vos estime , i a tu també.

dimecres, de gener 17, 2007

Dorm que somnie


Mon Punyeta
A la foto un exemplar acavat de naixer del "Loris esbelt". (Foto: ZSL). A més de ser merünet , te una pinta d'indefensió que porta al observador a voler adoptarlo d'inmediat. De vegades m'gradaria ser com ell , agafarme al dit d'algú , i mirarlo amb eixa cara , i poder deixar que tot fluira al meu voltant. Perque jo veig en aquest menut que realment està preparat per a tot , al fons de la seua mirada es pot vore que sap cap a on va.
De vegades , i avui m'he sorpres fent-ho , recorde un estiu a Menorca. Va ser un estiu prou genial , tinc familia , molt llunyana aixó si , per l'illa i van facilitar certes coses. Vam llogar un apartament a la vora d'una caleta a Es Castells , molt prop de Maó , moltes vesprades simplement eixa de casa amb la canya de peixcar caminava 50 metres i m'asentava a la pedra , la tirava i deixava pasar el temps mirant el cel blau , el mar tranquil ,la bromera de les ones contra la pedra , l'olor a sal , el vent del mar , i els vaixells que anaven amunt i avall , mentre el sol caia a poc a poc a l'aigua. No se exactament l'edat que tindria , potser uns 9 o 10 anys , peró pense que en aquell moment , potser , vaig tindre per moments un destell al cap , una concepció de l'univers que mai he tornat a sentir , i que he de segur he olvidat. En moments com ara , que tot es un maleït encreguament de camins , que no se per on tirar , m'agradaria poder obrir la porta amb la canya a la má i caminar eixos 50 metres.

Per cert , tinc el blog complentament de banda , i potser continue així , o potser no , qui sap. Simplement que cap dels 3 lectors que tinc , si encara passeu 3 per ací , espere molt de mi.
Besets i bones nits.

dimecres, de desembre 20, 2006

Dies horribilis


Mon Punyeta
De vegades el vent bufa gelat , de costat i a més et pilla sense res d'abric , el mugrons es fiquen com a pedres , un apreta el cul tot el que pot , pero aixó no evita que tinga fred. Porte uns dies que sempre em pilla el vent amb el peu esquerre , incomode , sense capacitat per a reaccionar i clar , apretant el cul no anem a cap lloc.
Un dia perque et troves , de repent en un lloc que t'es alié , on no tens punt de repos i el més prop que tens a açó juga a tot el contrari , perque de repent la incomoditat es suprema i damunt s'et congelen les pilotes , resultat , desastre , mort per congelació.
Un altre dia , les coses no encaixen , el trencaclosques sembla no tindre cap peça que puga anar amb la que tu tens a la mà , et desesperes , pero sempre et queda la certidumbre de que es un trencaclosques i si no es avui , demà trovaras la maleïda peça. Resultat , hipotermia , pero fluixeta , de la que es cura amb un cola-cao.
El dia següent es més de tormenta repentina , et troves en mig d'un no saps que , fins i tot el vent no sap cap on va ni d'on ve i no para de canviar de direcció , i tu al mig , més que perdut , en una travesa de camins mirant cap a tots el costats amb cara de bobo i finalment tirant per on el teu nas et diu que sembla olorar a senglar rostit. Resultat , posible congelació , pot ser hi haura que amputar.
Un dia més , i torne'm a patir fred , pero per contrast , fred-calor , fred-calor , fred -calor. Resultat , el nas ple de mocs , mal menor i fins i tot somriure.
I finalment avui , matí de voltar , de pluja i fred , de carrer i oficines , i quan ja torne cap al cau , un despistat deixa el cotxe en mig d'un mal lloc , un camió passa , s'enganxa , tots parats , no pode'm moure , aprofite i deixant el coxe parat en mig del carrer puc fer una visita a un lloc proper , increible. Despres s'obliden de mi , per a plorar , i finalment dic adeu a un virus que no te nom , clavat a una nevera que be conec. Resultat , sembla que només tinc els peus un poquet gelats , no està mal , potser demà siga millor ...

Molts beset al tres , pq només tinc conciencia de vosaltres ací.I gracies per postejar Dorothy.

dijous, de desembre 14, 2006

Nice to Know You


Mon Punyeta
I cada persona que coneixes , o millor dit que t'abeix coneixer , es un mon , no , millor un univers ignot pel que hi ha que trepitjar en cura , endinsarse amb cautela i procurar no fer massa soroll ; però es tan apasionant de vegades que entrem com elefant a caxarreria , tractem de obrir portes tancades , mirar en racons que estàn foscos per raons , que com no coneixem no done'm importancia , i fiquem de vegades el nas allà on tenim clar que no hem de fer-ho pero que no podem resistir.
Altre cas son amics de sempre , que deambulen per les nostres vides , i que un dia , una llum als seus ulls , una frase dita de manera diferent , una paraula que els fà la mirada esquiva , alló en alerta , fiquem les orelles de punta i comencem a indagar , potser es ell que realment ens ho vol dir , pero potser no es així , i pese a tot clave'm les mans a la farni a vore si dins de tot podem trovar quelcom .
Jo tinc la maledicció de vore un poquet més enlla del que deuria , i he apress , encara que no ho parega , a no obrir massa els forats , o al menys a intentar no donar a entendre el que puc haver arrivat a vore ; però de vegades , el meu esperit joganer , de xiquet menut i crüel , com tots el xiquets supose , perque mai ho faig a mal sino amb tota la inocencia , em porta a jugar cartes que maï deuria jugar , furgar on se que pot fer mal , be sempre m'en adone despres de les consequencies ... , i a sorprendre amb afirmacions que no s'esperen de mi. A qualsevol que puga llegir açó , i que jo he fet sentir així , no diré que ho sentixc , perque no tenia mala fe , només puc dir , que vos estime.
Molt besets de Nut.

dimarts, de desembre 12, 2006

Setmana en salmura


Mon Punyeta
9 dies. 9 dies , més llargs , més curts , més grans i més menuts que qualsevol altre dia de l'any. Podria escriure una agenda i pense que ho faré. Podria resumir-ho en tres linies , i potser finalment també ho faça ... nem per feina.
Dissabte : Llit , son , pasta amb tonyina , carregar piles , por a la mà , adrenalina (en exces) , sorpresa , victoria ,somriure , vos estime , corre a sopar , benicadell.
Diumenge : Llit , son , noooooooooooo , tractor , gasolina , arbres , fang , cel ras i calor , feina , calor , feina , arros al forn , més feina , no puc més , per que? , ahí , un punt , devindre temporal ...
Dilluns : Llit , dolor , café , fred , matraca , feina , esperança , feina , impaciencia , sol , gasolina , terra , fulles , oli , esperant , mala llet i dit en alt , soc més feliç ara , ja no , per que? , que passa? , que ha passat? , que va passar? , que passarà? ... el sostre es tan aprop ...
Dimarts : Botar , somriure , subtil punyeteria , no saps el que t'espera , kilos de roba , el pont , fang , al fons , pesat , calor , dolor , sona el timbal de la galera , mica de vergonya al altre costat del arbre , cel ras , samarreta de mango , fotos , tractor , 997 + terra , no puc més , vuig ... no puc ... vuig dormir.
Dimecres : Et quedes , ho se , m'en vaig , a correr , plou , garbell , mans terroses , boca de fang , et veig i olivaret , l'odie , ací hi han de més de 200 anys , enfeinat , t'en vas , no vuig , t'en vas , bancal , marge.
Dijous : La llum , fred , nuvols envoltant la penya , pressa , resistencia , plou , banyarse m'encanta , fulles rosades per aigua de pluja , olor a terra i punt i final. M'en vaig ... tornaré. Sambori , truïta i espera. Somnis verds.
Divendres : T'en vas , a soles , temps , solitud , desesperança , festa , horror verd , madalena , estudi , son , t'estime , em rendixc.
Dissabte: malestar , maleït verd tóxic ,dinar xines , boira mental , no se , el que? , migdiada vespradera , sopar , gollum , retrovada ,coloretto , no puc més , me'n vaig , 4 ºC , no tinc calefacció !! , xandall , somnis de fusta.
Diumenge : Jo dine ahí ? , extrany Wok , creïlles , m'adoptes, PES , micro-machines ,PES , no podria cantar pitjor , somriure , exaltat ninnya russia, Que pasa? ,segrest , pizza , nit extranya pero fins i tot així m'agrada , l'adriatic mira mig trist mig confós, descampat , cap abraçada , sorpresa , fred , llit ... vos estime , sobretot a tu , que dorms als braços de la terra.

I amb tres frases quedaria així :
* Rugbi , per fi , amb espectadors de luxe.
* Oliva i feina , amb fang i calor , pluja i fred , i amb una visita genial , encara em dura la cansera , pero potser fins i tot em fà feliç anar-hi.
* Cap de setmana d'amics , de raje , de ser i estar , de pasar-ho i jugar a ser qui soc , de que vos estime a tots i a totes , i a la cama de be.

Bona nit , i somnieu amb nuvols de fusta que suren a l'aire.

dimecres, de novembre 29, 2006

Verd i sorra


Mon Punyeta
Avui no tinc molt a dir. Només que estic un poquet cansat , que demà es un dia d'aquells interesants pero posiblement intrancendents , que la linea es massa recta i potser voldria poder baixar i caminar un bon rato per l'herva , a poder ser sense calcer. Que no se que fer , que tinc locura transitoria i que veig els colors canviats. Estic cansat. Voldria sentir la fredor suau baix els meus peus , però només trove la sensació del calcer , que es comode , pero no es el que m'abeix. Potser es perque estic cansat. Només vuig un poc de pau. Un somriure. Somriure. Fes-me riure perque estic cansat.

dimarts, de novembre 21, 2006

A tree Full Of Secrets


Mon Punyeta
I es que en el fons jo soc així , un arbre ple de secrets. Poca gent pot dir realment que em coneix o pot jugar a encertar que passa per el meu cap , i molta menys , potser ningú , ho faria respecte a la meua anima. De vegades un pensa que el seu blog es un linea que pot descriure el estat vital d'un en un interval de temps concret , de fet en certa manera jo ho pensava , però realment no es cert. Avui vaig a parlar de coses que han passat els últims quatre o cinc dies , però el meu estat d'ànim es el del moment el d'ara mateix , influït per la bestial música de Pink Floyd , que em torna a temps d'inocencia tant personal com musical. Així es marca irremisiblement el rumb d'aquestes linies.
Doncs porte uns dies que no se com descriure , potser son dolços , amargs de cacao 100% , amb dubtes , rialles , somriures , mirades melancòliques , closques defensives , sorpreses increïbles , felicitat , carreres, amistat i més amistat.
El diumenge va ser molt especial , com venen últimament els diumenges es cert , però aquest especialment , per alçar-me rialler , encara que de presa , per dinar al sol baix els meus pins , per la batalla valinor , per la cagada que vaig ficar a la sorpresa :$ , per la il·lusió de les dues xiquetes més sorprenents que vos podeu trobar si vos perdeu al bosc, val la pena l'esglai si les trobeu , per els cavallers mica inútils :P. Per els somriures , per tornar a la vora del riu fins a les tres del matí ,per oblidar les claus de casa , per la meua poca capacitat per fer una miserable perduda :$ , per les bones nits. Per tot , que collons. Molts besets a tot el que trobe aquest racó semi-públic de la meua anima.

dijous, de novembre 16, 2006

Fang.


Mon Punyeta
Hi ha vegades que sembla que camines a sobre de fang , amb el peus ficats fins als turmells , notes que no pots moure't amb soltura , com t'agradaria , notes que vas lent i pesant a qualsevol lloc on vols arribar. Manca la alegria , i encara que vols volar , no pots , estàs atrapat !!!.
Doncs en aquest just moment tinc eixa punyetera sensació. Voldria volar , voldria canviar mil coses , però no puc , tot son periodes de temps que he d'esperar per a poder resoldre els meus problemes , els meus dubtes i el que es el pitjor , les meues il·lusions . Voldria poder volar , agafar carrereta botar i volar. El Fang , el maleït fang , que fa que no puga ni començar la carrera i molt menys botar , potser demà eixira el sol , i endurirà el terra , potser; però mai mai es sap el que pot passar. Bona nit.

P.D.: I potser tot es producte de la meua © imaginació i de la meua mà.

dilluns, de novembre 13, 2006

Kafre


Mon Punyeta
Fa temps , ni molt ni poc , simplement temps. Recorde de vegades , en moments puntuals , supose que quan s'alineen una mosca , una panderola i una puça respecte al marc de la meua finestra , en eixe exacte moment , una espurna brolla al meu cap i recorde un comic que es deia , que es diu (espere) KAFRE. Potser tothom el coneix , potser a ningú li sone , però era genial. Jo el recorde amb afecte , i sobretot el recorde al water , així que supose que el llegia a “El Jueves” , però potser no. No estic gens segur.
Estic segur , aixó si , de que Diumenge va ser un bon dia , van ser dotze hores blanques , blaves , verdes , violacies , genials , fraternals , fins a última hora quan vaig plegar pese a que volia allargar tot el posible el dia , exprimir-ho , allí en mig de la ferralla amb converses de got de vi , amb cautela trencada , a la llum de quatre estels i mil faroles , a la vora del riu. En el lloc menys imaginat , pero el més improvisat , conversa de mitja nit , rialla fácil i abraçada forçada. Va ser divertit , Diumenge per a recordar. Diumenge de “ChupaChups”.

diumenge, de novembre 12, 2006

Underground Tango


Cada cert temps hi ha que reinventarse , només que fer-ho a sovint es prou complicat , així que només queda variar certs aspectes , si no de la vida d'un mateix , si de la forma en com mires aquesta. Crec que l'últim mes ha sigut per a mi un temps de trontollar , voltar i jugar. Crec que han canviat algunes coses i he redescobert unes altres , però a sobre de tot he retrobat un parell de coses que estaven ai , al meu costat i que ara son més importants. Encara que el més gran ha sigut la casualitat , el mirar a un cantó i trobar un ale nou , un somriure gegant , i moltes ganes de rialla. He trobat una força nova que em fa mirar les coses d'un altra manera , repensar unes altres , refrescar les antigues. Així que a tu , si a tu , gracies per el teu somriure. I a la resta , per estar. I al mon per ser. Ara se que jo soc. Esteu tots convidats a vindre al meu lloc.

dissabte, d’octubre 28, 2006

UnLink


95 actualitzats, 0 nous a instal·lar, 0 a eliminar i 15 no actualitzats.
Es necessita obtenir 48,1MB d'arxius.
Després de desempaquetar s'usaran 2447kB d'espai en disc addicional.
Voleu continuar [S/n]? s

Des:1 http://ftp.fi.debian.org etch/main bsdutils 1:2.12r-12 [67,8kB]
Des:2 http://ftp.fi.debian.org etch/main mount 2.12r-12 [156kB]
Des:3 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-bin 5.5-5 [214kB]
Des:4 http://ftp.fi.debian.org etch/main util-linux 2.12r-12 [372kB]
Des:5 http://ftp.fi.debian.org etch/main libncurses5 5.5-5 [300kB]
Des:6 http://ftp.fi.debian.org etch/main ncurses-base 5.5-5 [13,0kB]
Des:7 http://ftp.fi.debian.org etch/main console-common 0.7.66 [123kB]
Des:8 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-data 2:1.0.3-2 [154kB]
Des:9 http://ftp.fi.debian.org etch/main libx11-6 2:1.0.3-2 [567kB]
3% [9 libx11-6 369097/567kB 65%] 6989B/s 1h50m26s
Err http://ftp.fi.debian.org etch/main x11-common 1:7.1.0-5
No es pot iniciar la connexió amb ftp.fi.debian.org:80 (2001:708:310:54::99). - connect (101 La xarxa és inabastable) [IP: 2001:708:310:54::99 80]
0% [S'està connectant amb ftp.fi.debian.org (130.230.54.99)]
connect to host ftp.fi.debian.org port 21: Connection timed out


Fred a les mans , suor a la front , foscor als ulls , travese la polseguera i continue per el camí que no trove , no conecte , i jugue a fer formes amb el meu alé al fred de la nit , mentre observe els estels.

dissabte, d’octubre 21, 2006

Alfil a torre


Potser s'apropa la jugada , la partida està en un moment vital.El alfil mira de costat a la torre , i aquesta està pensant en coses molt més grans , o potser molt menudes , depen de la mirada , com tot. De vegades pareix que la partida es juga a soles i d'altres que dos ments estàn darrere de les jugades , pensades minuciosament. Potser hi ha un "Escac" prop , un altre , potser es un "Escac i mat" , potser no , la veritat no se per quin camí va la táctica de la partida , estic perdut en mig de la meua própia batalla , només se que ara per ara vuig continuar jugant , pero qui sap que ens depararà el proper moviment. Potser siga el que em coloque de nou a la partida , potser no ..

dimarts, d’octubre 17, 2006

Enllaçar


Avui el dia ha començat , podria dir que be , era un dia d'alló més incert , un dia amb un milió de dubtes , pero ha naixcut per a mi amb plutja , com havia promes i aixó era una garantia.
Tot era borros a primera hora , no tenia respostes , pero a mida que ha avançat el dia baix el sostre de nuvols d'avui tot agafava , potser , sentit. I al migdia curios , i al entrar la vesprada , sorpresa , i al entrar en ella un reencontre prou agradable , despres un parell de bucles i a brincar. Finalment uns malabarismes al fil que brolla pel mig de la sabana del Serengheti , i un poquet de filosofia. Si afegim que la banda sonora ha sigut el millor Jazz de Marcus Miller , tenim un cocktail prou saboros i amb un colp de pebre. Un bon dia , encara que avui m'ha mancat poder creuar una mirada amb la vida , pero potser demà ho podré fer , potser demà. Bones nits de part d'un xiquet feliç.

dissabte, d’octubre 14, 2006

Arrapant un nuvol


Al arrapar un nuvol pot pasar que et quedes amb ell ficat a les ungles , que el disemines per el cel o que dibuixes esteles blanques a la estratosfera , pero de tota manera no deixa de ser un gran joc al que jugue amb la meua imaginació quant vuig netejar la ment de tot el que es capfica ahí dins a lo llarg de setmanes com la actual , en la que no he tingut temps de quasi res , mentre la resta del mon ha tingut temps de quasi tot.
Setmana ocupada en mig de vacances universals , setmana de "pren que nosaltres se'n anem" i finalment cap de setmana de queda't que tots van a jugar , estic un poquet baixet amb el tema , precisament , necessitava aquest maleït cap de setmana , espere que per un avatar del univers , encaixe un peça al altre costat d'on siga i al menys tinga una compensació en aquella altra part. L'enhorabona a qui li vaja be :P. Bona nit a tothom.

dissabte, d’octubre 07, 2006

Disabte , vaig a vore la mar.


Es per a mi d'un efecte balsamic , renovador i espiritual , el simple fet de vore la mar. Si en la meua vida guanye prou diners , viuré a la vore de la mar , i si pot ser trevallaré amb un finestral INMENS que mire al horitzo semicircular per on asoma el sol tots el matins , eixa estació de transit de nuvols , aus migrants i persones inmigrants. La mar per a mi es com una mare , silent , pero que se que està ahí , estiga jo on estiga.
Avuí voré la mar perque he d'aproparme a ella quasi fins a tocarla per a fer un poquet d'esport , un poquet de companyerisme , un poquet de mala llet , un poquet de sacrifici , una mica de somriure i al final prou felicitat , i a més al costat de la mar. Potser siga molt feliç durant uns minuts , que potser ja em toca , o potser no , pero que em fà una falta inimaginable.
La resta com sempre , com si navegara el atlantic en un barqueta , amunt i avall depenent de les ones , un poquet mane jo i l'altre mana la mar.
El meu gran problema es que tinc molt clares unes coses i molt difuses unes altres. Només se que no vaig a aceptar una cosa ...i el problema es que cada dia la veig més accentuada i aixó em mata per dins , es verí del de morir lentament.
L'altra resta , podria dir que be , pareix que veiem el tunel al final de la llum , que per que es bo açó i no el contrari? , doncs perque fins ara anaven un poquet perduts en mig de molta llum i per fi pareix que sabem per qui cony de forat hem de clavarse , i jo pense que eixir del tunel serà molt menys costos que pegar tombs contra opinions contraposades i decisions d'última hora. Ja vore'm que pasa i ja et contaré. Bon DIA.

dimecres, d’octubre 04, 2006

Ou dur


I tot es com un ou dur , blanc per fora , groc per dins , amb corfà , pero saps que es blanet , tendre i que amb un raig d'oli, una mica de sal i una molta ràpida de pebre-negre per damunt està de la ostia , i així es com tinc la nit , d'ou dur.
Espere que demà no m'entere de que tenia salmonelosis , tincs els analisis en camí , encara que he menjat l'ou avanç de coneixer els resultats , creuem els dits , juguem , que si guanyem , guanyarem prou.
Besets i bona nit.

dilluns, d’octubre 02, 2006

Caminante no hay camino ...


Caminant per la vora dels nuvols , amb una mà davant i un altra darrere , de vegades desplegades als costats com si d'un funambulista es tractara , vaig fent equilibri , i si sentixc eixa seguretat fins i tot , potser , una cabriola . I es que estime als meus amics , se quins son , encara que no se si ells ho saben , i els respecte i els puteje amistosament a parts iguals. Potser tu si saps qui son , son aquells que se que d'alguna manera m'estimen , pero que m'estimen de forma sana , que ho veus als seus ulls , i et poden estar cridant , esbroncante , pero veus als seus ulls que t'estimen.
I amb el cap de setmana la revolta , de repent soc Testrolero , l'horitzo amenaza amb portar mil i una oportunitats , i els nuvols per els que passetge passen del gris fosc a un un color indeterminat , més agradable pero probablement mès perillos , encara i aixó , preferixc el risc i m'endinse al nuvol fent cabrioles. Bona nit.

divendres, de setembre 29, 2006

Fanatics


tindre idees es saludable , tindre diferencies amb la resta del mon està molt be , i protestar i manifestar el que penses es el millor que pots fer. Pero agredir , censurar o violentar a latres per fer açó es increible que pase amb la educació que he rebut. no entra al meu cap que li monten al rubianes la historia que li han montat per dir el que pensa , siga el que siga , no entra al meu cap que existixca gent que mate altra gent per el que pensa , o gent que mataria a la gent que mata perque mata per el que pensa. Ja que en fique'm en aquestes tesitures , i tenint en conte que ja conte'm amb la infraestructura que ens proporcien les places de bous , eliminem el tema taurí , i deixem descansar els pobres animals , i aprofitem les plaçes per a recuperar el circ romà. Fiquem un ultra nacionalista feixista com els de la foto , contra un ultranacionalista independentista , ambdos d'ixos que es dediquen a la violencia , i que es maten , i de pas donen espectacle. Podem recuperar les reproduccions de batalles historiques que feien el romans amb grups d'aquesta gent , així ells es queden tranquils i saciats de sang i la resta de la gent més tranquila. Respecte a la autodeterminació , que pareix que es la pedra angular de tot açó , es sencill , referedum incremental , es a dir , es fà un referendum cada X anys , i depenent dels resultats SI o NO , es va donant més independencia o es lleva el referendum. Perque al final la democracia es aixó , i no anar escupint la paraula com una ametralladora amb la intenció de ferir , com fà habitualment certa porció de politcs.

Altre dia que tinga ganes , explicaré que pense de la autodeterminació , del estat espanyol i de lo fàcil que resultaria ficar d'acord a molta gent si no fos perque als maleïts politics els interesa la confrontació.

Blanc i Negre


Blanc i Negre , Fred i Calor , Estar o No estar , Ser o No ser i tantes altres , estic navegant entre dos aigües , caminant a la vora de un crater volcanic o fent volantins a dalt de tot de una muntanya. Ni al centre ni al mig , i molt menys a la vora. M'agradaria poder jugar , pero moltes vegades no puc , altres no vuig , pero quan puc i vuig , m'ho neguen , i em restreguen a la cara que altres vegades no he pogut o no he vuigut , doncs molt be , pero despres van i es queixen de que no jugues , doncs aneu a la merda. Estic ací , si voleu que jugue només teniu que convidar , estic esperant ...
Per altra banda estic confus , i ja van molts dies així :P. a vore si puc aclarir-me que falta em fà. I ja vore'm si plou o neva , ja ho vore'm.
Només dir que estic ací , ara , pero demà no se si estaré , només dir que si vols parlar en mi , estic escoltant , ara , demà ja vore'm , i que si vols jugar en mi ... ja ho saps. Besets a tots els que encara poden jugar al pati. I als que no , pero que ho intentem quan podem , encara que despres ens discriminen per haber pasat el pati a la biblio. Bona nit.

dimecres, de setembre 27, 2006

I amb el somriure la revolta ??


Pense que més be seria I sense somriure la revolta , perque comence a cantar:










M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I ací talle , no puc continuar , s'en va la llum , es tanca la porta , i si tire mà a obrirla es corre la clau 10 vegades , pero es la vida. La porta es tancada amb clau i pareix que no tinc opció d'obrirla , si , ja se que vaig ser jo qui va eixir per eixa porta , si , ja se que ja sabia que açó podia pasar , i si , no tinc dret ni a extranyarme ni demanar que s'obriga , ho se , pero m'ha costat acceptarlo , pense que encara em costarà un poquet , pero tambe se que al ser com soc ho acceptaré , giraré esquena i m'en anire costera amunt. I com no puc cantar a en Lluis , m'en recorde de en Joan Manel i el seu m'en vaig a peu ...
Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec,
i oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.

Sempre he tingut una especial estima per aquesta lletra , i ara relata perfectament la sensació que ve cap a mi. Vaig a fer camí , i no vaig a mirar enrere , perque si comence a caminar , el major error serà tornar la vista. Encara em remoloneje als últims dies del estiu que se'n va , amb els dies llargs i el sol encara calfant amb ganes , potser partiré en ells. Bona nit.

Chaos AD


<< Chaos AD, tanks on the street confronting police bleeding the pleebs.>> O aixó ens contava Sepultura . Doncs avui el meu dia ha sigut molt de tindre un tanc a la porta , casualment al cantó del lloc on pase gran part del temps diarí va haber-hi un aparcat un 23 de febrer de infaust record , més o meny on he pogut aparcar el cotxe aquest matí , doncs avuí he tingut la extranya sensació de que el maleït trasto estava ahí , pero apuntat-me a mi.
Que per que? Doncs perque no se perque , no se perque parlen les flors o perque els nuvols oloren a imaginació , no ho se. se que de vegades la vida t'arrea una ostia , per a seguidament fer-te una caricia i despres mosegarte la galta , i clar , no saps que pasa , encara que realment te ho ha dit ven clar , " Hola soc la teua vida i si tu no tens ni puta idea de que va açó , doncs jo menys" , i clar un ja no sap que dir o que pensar , si tot alló que creies no sap de que va la peli ... doncs només queda , somriure , cagar-te en el mon i intentar somriure , que somriure sempre ajuda ... ja pots estar ben ben i re-ben fotut que si pots somriure , per poquet que siga , tot va millor.
Ah si , a lo que anava , avui ha sigut dia Chaos AD , dia embolic , pero avui el meu donyet ha sigut un bon gatet i tot el cabdell que pintava malament de desfer , el tio jugant jugant , ha anat desfent-lo tot :) , que siiiii , que si el TFT no va , solucionat , que si el cunyo , solucionat , que si la flash al IDE , funcionant , que si em fà mal el cap de la ostia , me la jugue , entrene i SOLUCIONAT , ara estic molt be ... no se, un dia COMANSI. Arà només em queda esperar una trucada , si arriva i em criden amb linea directa desde Goriz , somriuré , i somriuré ben fort.
Bona nit a tothom i en especial al meu donyet felí.

dijous, de setembre 21, 2006

Dia D


Avui erà dia D , i la hora H eren les dotze , i que ha pasat?, que he aprovat per fi un examen , que coses i damunt en nota , anava jo pensant com justificar que portem un més de retard (justificat i més que deuriem portar) , i hem eixit amb ,al menys , sis setmanes més per entregar el projecte , encara que la nostra previsió siga de dues o tres setmanes , pero teniem que cubrir-nos la esquena perque mai es sap , i amb aquesta gent encara menys , que sempre demanen coses a última hora i coses que et fan revisar mig projecte (quina puta habilitat que tenen per aixó , no poden demanar alguna cosa sencilla , no). En resum , que estic content , prou content dins de la bambolla aquesta , tot siga dit. Aixó si , estic molt , no que ha pasat al entrene que he mort i ara no se si soc persona , animal o cosa , o directament si no soc ... arrrfffff , potser em faig abuelet , qui sap?.
Bones nits a tots i en especial a tu. Besets.

P.D: Gaudeix d'aquesta magnífica foto del GRAN GRAN Robert Capa.

Conversar i expulsar

Defecar està be , es saludable , i fins i tot agradable , sobretot si no només defeques restes organiques.
Qui diu defecar , diu cagar , trunyar , parlar amb el senyor roca , seure al 'trono' , fer de ventre (està es de gent fina :) ), plantar una mona , ...

P.D: Hi ha algo molt curios a la meua vida , que son le converserses defecant , i pensar que m'agraden tant , es cosa punxaguda.

dimecres, de setembre 20, 2006

Un dia ... aaaaaah


Avui , café , amb una culleradeta de sucre , si pot ser.
Quina creu , quin cul , com no tinc deu-mil coses al cap , ara la cosa s'enreda , fà una espiral i un doble mortal , i si els dies es fàn curts per una banda i interminables per la vora , ara ane'm a fer butifarra amb el temps. No se si es sort o completa manca de ella , pero les coses estàn ràpides , esvaren i de pas son apegaloses , ja veus , es com si un dia pots volar , pero no pots eixir del maleït nuvol on t'has clavat i no veus , res , saps que voles , pero no val la pena.
Be ,tot açó be perque la gent es com es i no sap el que vol , pensen que com paguen tenen el dret del puteig , del 'llepa'm le sabates' , i demanen dues coses simultaneament quant les dues son completament incompatibles i tan agust !! :). Pero la veritat es que pese a no vore res , se que vole i aixó en certa mida alivia la sensació de café que tinc , pero de café roïn , que deixa eixe regust pastos a la boca. Curios cuadre , eh ? , volant amb la boca plena de regust desagradable.
En resum , em veig com a la foto.

P.D: Vaig prometre fà una setmana que dijous o divendres plouria , a vore si puc complir , encara que ho tinc dificil , no tinc massa temps per a fer , pero promes que ho estic intentant.

diumenge, de setembre 17, 2006

Mon Punyeta


Maleïda mala resaca , maleït mon on tot es tan fàcil que resulta imposible. Com pot ser que quan saps que vols , como ho vols i pese a tindre-lo al abast de mà sigues incapaç d'agafarlo , que si el tens a les mans creme fins als ossos i t'obligue a obrir els ulls i rununciar a tot , a TOT per a ser exactes. Be como diria aquell , " així es la vida , i si no la aceptes sempre la patiras" . Es la vida , i en la vida hi ha que fer el més fàcil per dificil que siga , anar a per totes i jugar fort , ara només queda no pedre , o tot serà com una mala resaca d'absenta. Ací estic prement les dents i deixant que les fuses i les corxees bateguen per el meu cor. Un beset per a tú que se que eres lúnica i exclusiva persona que pot passar per ací.

En resum , que millor que un gelat de vainilla i xocolata al port de La Rochelle ?

dijous, de setembre 14, 2006

Ja no soc ni la mitja part

Estic sol , orfe , nu , perdut ... perdre , aixó he fet , m'he obligat a perdre perque no podia més , i ho he perdut tot , ja res m'importa , no pense , no taste , no olore , només estic , pero no se on.
No tinc on aferrarme i qualsevol lleuger moviment fà que vague d'una vorera a un altra, del nord al sud , sense destinació , pero al contrari que sempre, ara ,viatjar , moure'm , es un suplici . Cada milimetre que em desplace es un malson , un preferir morir , sempre pareix la fi , i aquesta mai arriva i vague , vague , vague per el mar pero només hi ha sal.
Pero estava condemnat a perdre , no tenia més remei , havia de fer-ho , vaig apostar tot el que tenia i vaig perdre a proposit , no podia continuar enganyant i enganyantme , les coses son com son , i començava a odiar aquest joc que tan feliç m'ha fet.